(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Aquests dies he utilitzat vàries vegades les parades provisionals del bus urbà a l’estació d’autobusos. Manoi, quin desastre. Les situacions excepcionals demanen un sobreesforç d’informació per orientar dels usuaris, i allà passava exactament el contrari. La conseqüència: gent amunt i avall, preguntant a altra gent igual de perduda.
Hi ha dues parades, separades un centenar de metres, segons la direcció dels vehicles. En una, al davant de les obres d’una promoció d’habitatges que motiven el desgavell, han repenjat a la paret tres fulls plastificats, a la poc convenient altura dels genolls, amb un rètol de parada anul·lada i una mena de mapa. Però aquella no és la parada suprimida, sinó la seva alternativa temporal. A l’altra parada, davant l’edifici d’aquest diari, no hi diu res de res. Els senyals informatius que hi havia al costat de l’infame escala de nyigui-nyogui, ara clausurada, estan tapats amb plàstics negres, però no n’hi han posat d’altres. I mira que hi ha metres de paret de formigó gris, de cap a cap de la vorera.
És dimecres. A la segona parada hi ha dos homes de mitjana edat. De la conversa en dedueixo que han vingut del Moianès en el cotxe de línia. Al cap d’una estona arriba el bus de la Balconada en direcció a Guimerà, i un dels homes s’adreça al conductor. «Aquest va a Sant Joan de Déu?». «No, han d’agafar el 8». «Ah». Se m’encén la bombeta, com als acudits gràfics, i els dic que per anar a l’hospital han d’agafar el 8, sí, però a l’altra parada, perquè si l’agafen en aquesta acabaran a la Renfe. Els assenyalo cap a on és. Un dels homes, el més gran, s’emprenya i decideix anar a peu al seu destí, tot i la llunyania. L’altre se’n va cap a on li he indicat, però al cap de poc el veig aturat al mig del pas de vianants, mirant en totes direccions. De tant ben indicada com està, no troba la parada en qüestió. «Davant del Gimbe», li dic. «Què és el Gimbe?». «Miri, veu aquell rètol d’un restaurant italià? Doncs a la mateixa vorera, vint metres més enllà». L’home em dona infinites gràcies i se n’hi va. No el torno a veure, així que suposo que ho ha trobat. Segur que li ha preguntat al conductor de la línia 8: «Em promet que aquest va a Sant Joan de Déu? Segur?».
El govern local diu que Manresa va com una moto, amb grans projectes que són motiu d’orgull i satisfacció, però a la màquina municipal no li faria cap nosa una mica de cura en els detalls quotidians. Tanta propaganda i no saben senyalitzar com cal unes parades de bus?