(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dijous a Regió7)
En la meva ignorància em pensava que anomenar «la dolorosa» a la factura d’un servei era una dita hispànica, fins que vaig demanar el compte en un restaurant de Florència i l’amo, un tipus enorme que cantava breus fragments d’òpera per la sala, va usar exactament la mateixa expressió per respondre amb humor al meu maldestre «quanto?». Cada primavera els contribuents a la hisenda espanyola ens enfrontem a una «dolorosa»: L’IRPF. Aquests dies hi ha tot de gent demanant hora a les gestories i molta altra davant l’ordinador de casa seva, connectats a l’Agència Tributària, repassant l’esborrany. I són molts els que diran: oh, que bé, em tornen diners! Doncs no haurien d’estar tant contents. Tot seguit els explico el perquè.
Per començar, els diners que els tornen són la diferència entre el que ja han pagat i el que haurien d’haver pagar. Les famoses retencions. Al llarg del 2024 van anar enviant diners a Hisenda a compte de l’IRPF i ara descobreixen que n’hi van enviar de més. Però es tracta de diners del 2024, que per la inflació valien més que els de 2025. Si els haguessin invertit haurien donat algun rendiment. Les retencions són un préstec forçós sense interès que fem al govern. Vist des d’aquesta perspectiva, que la declaració surti a retornar és una mala notícia.
Però els que manen ens estimen i ho fan d’aquesta manera no només perquè els avancem els diners, sinó perquè no ens trobem al juny de sobre i sense reserves, que ja se sap com n’arribem a ser, de despistats. I també perquè no ens adonem de l’abast de la clatellada, que és la segona raó per no estar tant contents: Si vol saber la veritat de la «dolorosa», miri’s les caselles 570 i 571 de la declaració, corresponents a la «quota líquida» estatal i autonòmica. De passada sabrà quants d’aquests diners van de pet a Madrid i quants a la Generalitat. Faci una regla de tres i sabrà quina part dels seus ingressos s’endú el recaptador.
Encara pot fer un altre càlcul per acabar d’espatllar-li l’arribada del bon temps: segur que la major part dels seus ingressos se’ls ha gastat en viure. Pagar factures de serveis, comprar coses a les botigues, anar algun dia al teatre, etcètera. Aquestes despeses paguen IVA. De manera que els seus ingressos hauran rebut la tisorada fiscal al menys dues vegades: la primera, en cobrar-los, i la segona, en gastar-los. Encara està content que li surti a retornar?
Un altre dia parlarem del patrimoni.