Tant se val si va ser un momentet o una estona: abandonar la Conferència de Presidents Autonòmics perquè el president català hi parla català (i el basc hi parla euskera), com ha fet la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, és un menyspreu i un insult a les dues llengües i als milions de persones que sumen els seus parlants.
Un insult a Catalunya, que té el català com a llengua pròpia segons un Estatut que, per cert, també és llei orgànica de l’Estat.
Un insult a més de mil anys d’història durant els quals la gent d’aquesta terra l’ha utilitzat per comunicar-se, estimar-se, barallar-se, fer comèdia, fer drames, fer literatura i poesia. Per adreçar-se a Déu, Maria i tots els sants en oració i per aprofundir en els secrets del pensament filosòfic.
Un insult a tots els genis que han creat meravelles amb les paraules. Cal fer la llista? Cal parlar de Ramon Llull? De veritat?
Un insult i una bufetada als milers, o centenars de milers, de persones que han treballat activament per defensar i promoure la llengua en moments adversos, fent bones les paraules d’Espriu: «hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa».
Un insult als que van patir repressió per aquesta defensa.
Un insult als castellanoparlants familiars que durant dècades han fet un esforç per assumit el català com la seva altra llengua pròpia.
Un insult, també, als catalanoparlants que viuen a Madrid i que són ciutadans de la comunitat que governa Ayuso.
A totes aquestes i a moltes altres persones ha insultat la presidenta madrilenya.
Una persona que vol governar l’Estat espanyol, prèvia substitució de l’actual president del PP, que deu estar notant el remor de la segadora d’herba sota els seus peus.
Si Ayuso arriba a presidir el govern espanyol amb la col·laboració de Vox, ja cal que ens calcem.
Marxar? Ja s’ha intentat, sense èxit. Caldrà pensar una altra cosa.