(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Divendres la Costa Brava Nord era plena de francesos, perquè al seu país fan festa per l’Ascensió i molts s’han muntat un pont. França és un Estat laic que no perdona cap festa catòlica. En canvi a l’Estat espanyol ja no es pot dir allò que alguns vam aprendre de petits: «tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi, y la Ascensión del Señor». El Dijous Sant continua sent vermell als calendaris, mentre que les festes litúrgiques «de guardar» (de missa obligatòria per als catòlics estrictes) de l’Ascensió i de Corpus han estat traslladats al diumenge següent.
L’Ascensió. Què és? Segons els Evangelis de Marc i Lluc, Jesús, després de ressuscitar, va estar uns quants dies amb els apòstols, instruint-los per al futur, fins que els va dir: ara us toca a vosaltres, i tot seguit «fou endut cap al cel». Marc precisa: «i s’assegué a la dreta de Déu». Lluc, als Actes dels Apòstols, dona més detalls: «A vista d'ells, s'enlairà, i un núvol el sostragué als seus ulls. S'estaven mirant encara fixament al cel, mentre ell se n'anava, que se'ls presentaren dos homes amb vestidures blanques, i els digueren: ‘Galileus, ¿per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l'heu contemplat anant-se'n’». L’uniforme blanc dels àngels ve de lluny.
Però Jesús no va ser la única persona física en pujar al cel amb cos i ànima. El 15 d’Agost se celebra l’Assumpció de la Maria, malgrat que els Evangelis canònics no en diuen rés. És una creença basada en la tradició i que va néixer tant aviat com la devoció mariana, per una raó poderosa: si Maria havia pujat al cel, no havia d’existir cap sepultura amb les seves restes, i així se la preservava de profanadors i de buscadors de relíquies.
Vet aquí, doncs, que Jesús i Maria fan estada al cel amb el seu cos, i no només amb la seva ànima com la gernació de de difunts que han donat bon pes a les balances del judici individual. I si hi ha aquests dos cossos, vol dir que el cel és un indret físic, material. En conseqüència, és possible preguntar-se: On és? No hi ha cap altre àtom que el d’aquests dos cossos? En aquest cas, no s’han desintegrat per la manca de gravetat? Són molts interrogants, però com que el Totpoderós és això, omnipotent, pot fer possible el que nosaltres, pobres mortals limitats, mai no entendríem.