(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte passat a Regió7)
El PP és el partit de la Gürtel, Bárcenas i la policia patriòtica, el PSOE és el d’Abalos, Koldo i Cerdán, l’esquerra a l’esquerra de l’esquerra és un galliner amb excés de galls i una atracció malaltissa per l’autofàgia, Vox és trumpisme (soldats contra manifestants) espanyolista, el centre és l’abisme buit que separa els continents de la polarització, CiU era el tres per cent, l’independentisme s’esbatussa mentre fa equilibris damunt una piscina sense aigua, la democràcia cristiana perd la caritat, la socialdemocràcia s’ha quedat sense respostes a l’equació dels recursos limitats i les demandes infinites... N’hi ha per tirar el barret al foc i escapar-se a la muntanyeta on «no hi neva ni hi plou», o això deia la cançó de la pastoreta.
Segons el llibre del Gènesi, Sodoma havia caigut en la depravació i en el vici: es passaven el dia fornicant sense distinció de gènere i sense l’exclusiva finalitat reproductiva ordenada per l’estricte Jahvè. Aquest va decidir castigar-los destruint la ciutat amb el foc, però davant les súpliques d’Abraham va acceptar perdonar-la si hi havia en ella un nombre suficient d’homes de moral íntegra. Va començar demanant-ne cinquanta i va acceptar successives rebaixes, fins a deu, però ni aquesta xifra no va trobar. Llavors Jahvè va concedir-li un salconduit a Lot, l’únic just provat, i a les seves esposa i filles, i va incinerar tota la resta.
Qui és el Lot de la nostra política, digne de salvar-se de la cremació merescuda per tanta vergonya? Existeix? La veritat és que sí, que en trobaríem fàcilment una bona colla: als ajuntaments, a les bases dels partits, a les entitats no partidistes d’acció política. Estic segur que també en una part dels escons del Parlament. Gent que pateix perquè els altres, els corruptes, els escaladors, els aprofitats, degraden l’ofici i n’allunyen els millors. Però la simpatia que ens poden inspirar aquests bons servidors públics topa amb el fet que no els podem votar sols, sinó en el paquet del seu partit. I els partits han estat abduïts per una lògica perversa: han derivat de buscar el poder per fer coses a fer coses per aconseguir el poder.
Tanmateix, no podem perdre de vista el que deia el savi Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres». Quan ens vinguin basques llegint les notícies, recordem que tot és susceptible d’empitjorar si tanquem els ulls i no hi fem res. Però, com hi ha món, quina mandra que fan, tots plegats.