Si Pedro Sánchez fes cas als que li demanen l’avançament electoral i els espanyols votessin com a l’enquesta d’avui d’El Periódico, governaria el PP lligat de mans i peus per Vox, excepte en el cas que el PSOE optés per abstenir-se en la investidura i deixar governar Feijóo en solitari.
L’escàndol Koldo-Ábalos-Cerdán desgasta els socialistes, que perdrien entre cinc i nou diputats, però no millora les expectatives de Feijóo, que en perdria entre dos i sis. En canvi Vox gairebé doblaria la seva representació, en passar de trenta-tres a una seixantena.
No ens ha d’estranyar. És cosa sabuda que la bronca permanent desgasta la política institucional i envia una gernació de votants fastiguejats cap als representants de l’antipolítica. Sánchez i Feijóo llançant-se pel cap els escàndols dels respectius partits i els seus palmers augmentant el nivell de barroeria produeixen una enorme desafecció. Amb l’esquerra de l’esquerra desapareguda, Abascal només ha de seure a la porta de casa per veure com els vots arriben sols.
L’enquesta no deixa marge per a una entesa del PP amb altres aliats que Vox o que el PSOE per passiva. Un cop descomptats els que mai de la vida no li farien costat, la resta de grups menors no arriba als quaranta escons o més que necessitaria Feijóo per arribar a la majoria absoluta.
Es pot concebre un pacte PP-PSOE perquè els populars governin en solitari, sense necessitar els d’Abascal? No pas amb Pedro Sánchez com a secretari general dels socialistes. Però si la crisi s’agreuja tant que les eleccions són inevitables, dins el partit creixeran els esforços per rellevar-lo. Seria una repetició de les accidentades jornades del 2016, quan Sánchez es negava a abstenir-se per facilitar la investidura de Rajoy. Una revolta al comitè federal va forçar la seva dimissió i la gestora subsegüent va facilitar que el líder del PP iniciés la seva segona legislatura.
Com deuen recordar, Sánchez va iniciar llavors una gira per totes les agrupacions de cara a recuperar el poder al partit. Va aconseguir-ho i una de les conseqüències va ser la moció de censura del 2018 que el va portar a la Moncloa. En aquella gira per les agrupacions comptava amb el suport decidit de, saben quí? Cerdán i Ábalos.