(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Sempre se m’escapa dir-li «barri vell» al que ha acollit una gran part de la meva vida, malgrat la denominació oficial de Barri Antic de Manresa adoptada fa mig segle per l’Associació de Veïns. Aquest diari ha demanat i recollit opinions sobre el seu estat, tant a polítics com a protagonistes, i tothom està d’acord que cal aturar i revertir la seva decadència.
El cert és que actualment el barri no es desertitza, sinó al contrari: està ple com no ho es veia des de fa molt. Vet aquí el que diu en padró municipal: L’any 2000 es va marcar el mínim de les darreres dècades, amb 3.558 empadronats; en canvi el gener d’enguany eren 4.907. Un increment del 38% en un quart de segle, molt superior al del conjunt de la ciutat. Dins d’aquest període, la corba d’evolució és una mena de muntanya russa: pujada forta a partir del 2000, patacada amb la Gran Recessió i nova pujada amb la recuperació.
Val la pena posar aquestes dades al costat d’unes altres, perquè juntes prenen més significat. Són les del cens electoral, els residents amb dret a vot. A les eleccions generals del 2000 els electors censats al barri eren 2.889. A les eleccions catalanes de l’any passat la xifra havia disminuït fins els 2.427. Una davallada de 472 electors o, si ho prefereixen, del 16%. La població augmenta però el cens electoral disminueix, i no costa gaire entendre la causa: per votar s’ha de ser adult i tenir la ciutadania espanyola. Fa un quart de segle hi havia quatre electors per cada cinc residents, mentre que l’any passat eren un de cada dos. L’any 2000 els qui restaven al barri eren bàsicament nacionals amb una mitjana d’edat alta. Ara prop de la meitat són estrangers, i no pas «expats» d’alt poder adquisitiu, enamorats d’una casa vella amb encant i disposats a rehabilitar-la, sinó immigrants amb recursos limitats: marroquins en primer lloc, seguits dels sud-americans.
Aquesta és la història recent del barri. La degradació va foragitar els veïns de tota la vida, el seu lloc va ser ocupat per nouvinguts sense capacitat per canviar la tendència, i quan la degradació no es reverteix, s’accentua. Malgrat que no són el mateix el Born i la plaça Major que Santa Llúcia i la Travessia dels Drets, i malgrat els nous emprenedors, el Barri Antic és un barri pobre, submergit en l’espiral de la pobresa. Reconduir aquesta mena de situacions urbanes és un repte de molt alta complexitat, però és indispensable buscar els desllorigadors i arremangar-se.