(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
Als anys vuitanta del segle passat Jordi Pujol ens afalagava amb l’anunci que el Bages esdevindria la «placa giratòria» de Catalunya, perquè hi coincidirien l’eix transversal i l’eix del Llobregat. Al cap de quatre dècades, la profecia presenta un balanç incomplet de compliment.
L’eix transversal va ser inaugurat a trossos durant el pujolisme i desdoblat amb peatge a l’ombra en temps del tripartit. Pel que fa al del Llobregat, a finals d’aquella dècada es van inaugurar el túnel del Cadí i l’autopista de Manresa a Terrassa, de caríssim peatge trinco-trinco, i ja en aquest segle el desdoblament de la carretera Manresa-Berga. Les queixes dels usuaris han motivat que els darrers anys s’introduís un sistema de descomptes a l’autopista de Terrassa, que es tradueixen en pagaments compensatoris de la Generalitat a la concessionària.
Divendres passat el president Salvador Illa va anunciar que la carretera de Manresa a Abrera es desdoblaria fins l’accés Sant Vicenç de l’autopista (nou quilòmetres), obra que s’espera haver enllestit d’aquí a cinc anys. No tindrà peatge a l’ombra, sinó que la Generalitat pagarà la construcció i el posterior manteniment. Suposarà un notable desembús per al tram més congestionat de la carretera, però encara no permetrà anar de Manresa a Barcelona per una via de quatre carrils sense barreres de peatge. Això succeiria si el desdoblament arribes fins Abrera o si el Govern rescatés l’autopista de Terrassa (i la de Rubí, i els túnels de Vallvidrera) per igualar la C-16 a les autopistes estatals alliberades el 2021.
Malgrat tot, després de tants anys reclamant una solució per als embussos diaris, l’anunci del president va ser rebut amb la lògica alegria. Queden sortosament enrere els anys en què les col·lisions frontals sumaven morts a cabassos, però el preu a pagar per la reducció han sigut les mitjanes que contribueixen a la formació de lentes caravanes. Seguretat i agilitat han de ser compatibles, i només el desdoblament ho proporciona. Celebrem l’anunci i comencem ja a exigir que els quatre carrils s’estenguin a tot el tram sud de la C-55, fins la seva desembocadura a l’A-2.
Placa giratòria? Potser sí, però una cosa és l’aposta política pel reequilibri territorial i una altra la dinàmica de la realitat. Només cal comparar els volums de trànsit per saber que la gent d’aquestes comarques tira més aviat cap avall. Posar obstacles a aquesta relació no reequilibra res, només perjudica.