(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7)
«La construcció d’una infraestructura viària amb un traçat similar al de l’Eix Transversal apareix en tots els plans de carreteres que s’han redactat a l’Estat espanyol des del començament de la planificació viària, a mitjan segle XIX», explica Maria Josep Coral de Miquel en un article publicat el 1995 a la revista Espais. Afegeix: «Tots aquests projectes recuperaven un itinerari molt antic, l’antecedent més remot del qual s’ha de situar en la xarxa de vies creada pels romans».
De fet, encara avui la denominació N-141, datada fa vuit dècades, identifica diversos trams de carretera desconnectats entre ells: de Cervera a Rajadell, de Manresa a Malla, de Vic a Vilanova de Sau i d’Anglès a Girona: són fragments de la ruta dibuixada sobre el paper pel ministeri de torn, però que va restar inacabada, especialment a les Guilleries.
Als anys setanta del segle passat el ministeri va llançar un projecte d’autovia transversal i va haver-hi grans polèmiques sobre el seu recorregut, ja que tothom el volia fer passar a prop de casa; després de pressions creuades, el juny de 1977, just abans de les primeres eleccions de la transició, va anunciar-se la sortida a informació pública el traçat definitiu de l’«Eje Gerona-Lérida, vía Vic-Manresa», les obres del qual no es van arribar a iniciar.
Fou la Generalitat recuperada la que va posar fil nou a l’agulla, i finalment el 1990 les excavadores començaren a moure terra. La carretera, de dos carrils, es va completar el desembre del 1997 després de dotze inauguracions parcials, i el desdoblament es va enllestir el gener del 2013. Heus aquí el temps transcorregut des que la ruta es va pensar fins que es va fer realitat.
En comparació, l’Eix transversal ferroviari és un projecte molt nou: només una vintena d’anys. El va posar sobre la taula el govern de Pasqual Maragall i el 2005 es va presentar un estudi d’alternatives de traçat. Els enginyers van anar fent càlculs i dibuixos, però mai no es va licitar cap obra, i el 2012 el primer govern d’Artur Mas va certificar que estava ben desat al congelador. Ara el govern de Salvador Illa el treu de la nevera per incloure’l en un pla d’infraestructures en l’horitzó del 2050. S’enllestiria quaranta-cinc anys després del primer estudi, que sembla molt però és poc si ho comparem amb els ritmes de l’altre eix, que travessen més d’un segle.
I mentre esperem l’adveniment, serien tan amables de resoldre el desastre de Rodalies?