(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
La primera pedra de la Seu de Manresa es va posar el 1328 però la nau no es va completar fins el segle següent, el campanar a l’altre, i la façana principal que llueix avui es va inaugurar el 1934. La catedral de Barcelona va trigar un segle i mig, però la façana és de finals del XIX. Aquesta i altres grans esglésies medievals expliquen l’origen de la frase «durar més que les obres de la Seu» que els paremiòlegs, estudiosos els proverbis, troben en una gran varietat de comarques.
Potser aviat parlarem de «durar més que les obres del Camp Nou». Després de moltes anades i vingudes amb el projecte, la remodelació de l’estadi del Futbol Club Barcelona va començar l’estiu del 2022, amb el propòsit de jugar a Montjuïc només durant la temporada 2023-24 i tornar a les Corts la 2024-25, ni que fos a mitja capacitat. No tant sols s’ha incomplert aquella previsió sinó que el club ja assimila que la temporada vinent també començarà al recinte de la muntanya. La causa? Endarreriments en l’execució. Si els estadis són les catedrals del modern culte futbolístic, és normal que les obres durin i durin, com als temples gòtics.
(Una altra cosa és la imprevisió que farà jugar el Gàmper a Sant Joan Despí, davant només sis mil espectadors. Molts deuen recordar quan el torneig era la «festa major del futbol», durava dues jornades i hi participaven quatre equips, amb les graderies plenes a vessar.)
És clar que un parell d’anys no són res en comparació amb els ritmes d’algunes grans infraestructures, des del corredor mediterrani a la B-40 i als desdoblaments de la N-II o, com exemple destacat, la línia 9 del metro de Barcelona, que es va començar a foradar el 2003 i encara no se li veu una data final.
Estem parlant de la durada dels treballs, però el temps que separa la concepció de l’execució pot ser molt més llarg. Fa uns dies comentàvem en cas de l’eix transversal, ideat fa més d’un segle. No tant antiga, però també del segle passat, és la proposta de soterrar l’estació dels FGC a Igualada per eliminar un conflictiu pas a nivell. Successius alcaldes n’han parlar amb successius consellers. Quan finalment els han escoltat, sempre hi ha hagut algun entrebanc. Remenant vaig trobar una portada de Regió7, edició Anoia, del 19 de febrer del 2003, que deia en grans titulars de portada: «La Generalitat estudia soterrar la via l’any 2004». Vint-i-un anys més tard, la setmana passada, la consellera Sílvia Paneque va anunciar la licitació . A veure quant duren les obres.