(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
Ja hi són, però el papa plurinacional Lleó XIV vol que hi siguin molt més: influencers catòlics parlant tot el dia de les coses de la fe, de la salvació, de Déu, Jesús, Maria i la santa mare Església. Els va convocar a Roma la setmana passada a un jubileu dels «missioners digitals» per fer-los un encàrrec precís explicat amb una bella metàfora: «Aneu a arreglar les xarxes. Jesús va cridar els seus primers apòstols mentre arreglaven les seves xarxes de pescadors». Lleó vol que les missions digitals creixin en amplitud i intensitat, perquè aquest és el món que li ha tocat viure des de la Cathedra Petri. Si li fan cas, preparem-nos a trobar continguts propagandístics fins la sopa al menú sempre variat de les xarxes, si és que els algoritmes ianquis no els bandegen per favoritisme evangèlic.
El papa Prevost és de l’orde dels agustins, que és un orde missioner. La tasca primera de les missions és portar la religió veritable a les persones d’altres terres que no la coneixen (o que l’han abandonada: Espanya va ser «terra de missió» després de la guerra civil, ja que calia reparar els estralls de l’ateïsme roig... o això deien). El «credo de Nicea» de l’any 325, que es recita a missa i recull la columna vertebral de la doctrina, proclama la fe en «una sola Església que és santa, catòlica i apostòlica». Què significa que sigui «apostòlica»? Doncs que prové dels apòstols que van acompanyar Jesús, de qui van rebre aquest encàrrec: «com el Pare m’ha enviat, jo us envio». I es van escampar. Segons la tradició, Jaume va arribar a Hispània, Andreu a Rússia i Tomàs a l’Índia. I Pere a Roma, és clar.
Durant segles, la única manera de guanyar conversions consistia en viatjar i parlar amb la gent cara a cara. A partir de cert moment, l’espasa va ser una gran ajuda per imposar l’obediència a la creu. Amb un altre estil, avui encara estan associades en una part del món. Però van arribar la ràdio i la televisió, que van escurçar les distàncies, i ara les xarxes, les plataformes que espremen les capacitats d’internet perquè un missatge sigui visualitzat i compartit a tot el planeta. Un ball coreà aconsegueix ser imitat a tots els continents i una crida a la jihad travessa les muntanyes, els oceans i, no cal dir, les fronteres. Lleó sap que la seva institució decaurà si no navega a favor d’aquest vent. Altres organitzacions farien bé de prendre’n exemple, perquè deixar el monopoli del discurs digital en mans dels sembradors de l’odi ens arruïnarà el futur.