(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
L’exalcalde de Sallent i exdiputat David Saldoni ha fet un doble salt mortal: no ha canviat només de professió sinó de continent. De polític a Catalunya a tècnic a les oficines de Bogotà d’una empresa multinacional. Vet aquí el que ha explicat a Regio7: «Hauria de ser més fàcil entrar i sortir de la política, però tens una etiqueta brutal. Fins i tot aquí, a deu mil quilòmetres, et miren d’una manera estranya; és una professió absolutament estigmatitzada».
És veritat. I també és veritat que els principals responsables d’aquesta situació son un bon nombre de polítics de tots els nivells, amb més proporció com més amunt de l’escalafó. Els ciutadans tenim una imatge pèssima de la que hauria de ser la més noble de les professions, ja que consisteix en orientar la pròpia vida cap a la comunitat. Els grecs clàssics deien que una persona és incompleta si no es compromet amb la polis.
No és de noblesa la imatge que ens arriba, sinó de prioritat als interessos del partit i als personals. No hi ha dia que no se’ns en ofereixin proves fefaents: Ara mateix, amb l’onada d’incendis forestals que assola les terres espanyoles. Sobre les altes flames i les brases roents la política estatal balla la dansa de les desqualificacions, els odis, els menyspreus i la impossibilitat de col·laborar i cooperar.
Simulant un debat competencial, PP i PSOE, es llancen pel cap les hectàrees cremades i fins i tot les víctimes mortals. "Guerra política per la gestió dels focs", és un dels titulars de portada. "El PSOE usa els incendis per si el PP activa les urnes", diu un mitjà conservador. "Guerra de xifres sobre els recursos" o "Govern i PP es retreuen la manca d’inversió" són altres reclams de primera pàgina, només ahir.
L’avenç terrible de les flames supera les capacitats dels sistemes d’extinció, estatals o autonòmics. Veiem persones que defensen la seva casa (i es juguen la vida) amb mànegues de regar el jardí. Aquest seria un gran moment perquè els de Feijóo i els de Sánchez aparquessin les diferències. Quina gran oportunitat estan perdent de demostrar que els interessa més el país que l’estratègia electoral!
Primer, apaguin junts els focs. Després, tracin junts les bases d’una política forestal i de mitjans de prevenció. I només llavors, quan allò realment important estigui encarrilat, es poden dedicar a l’intercanvi de retrets.
Però no passarà, perquè els partits afavoreixen l’ascens dels gladiadors més agressius.