(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7)
La distància entre el «respecte màxim a la justícia» i els «jutges que fan política» és la que separa el procés independentista català de la família del president del govern espanyol. Ja va dir algú que tot és qüestió de perspectiva, que és el conjunt de fenòmens que organitzen la percepció de la realitat segons la disposició en l’espai de l’ull que mira i allò que observa. Així, la visió del sistema judicial no és la mateixa quan l’objecte d’una persecució penal ens és llunyà o ens és proper.
Antonio Machado va deixar escrit a Proverbios y cantares que «l’ull que veus no és / ull perquè tu el vegis, / és ull perquè et veu», advertint que les coses són com són tant si les veiem del dret com de l’inrevés; però que un ull sigui un ull no ens serveix de gran cosa si en mirar-lo hi veiem un ou de guatlla. Les nostres accions, reaccions i comunicacions es basaran en el que hem vist, que és el que hem cregut veure. I el que veiem depèn de la nostra situació en el tauler. Els enganys visuals, els trompe-l’oeil als que tant aficionats eren els barrocs, es basen en l’art d’esprémer els trucs de la perspectiva perquè un sostre pla sembli una cúpula i un pati de cinc metres aparenti tenir-ne vint. El truc només funciona quan es mira des d’un punt determinat; quan ens n’apropem la volta deixa de ser-ho i el pati revela l’artifici pictòric. Però el nou punt d’observació que ens permet descobrir l’engany pot ser també la causa d’altres errors de perspectiva.
Instal·lat en les còmodes certeses de la indissoluble unitat per imperatiu constitucional i tradició de les sigles, Sánchez veia l’aventura del Procés com un desafiament intolerable, i el fet que els tribunals passessin els responsables per la pedra li va semblar la cosa més natural. Els afectats, en canvi, afirmaven (i afirmen) que els magistrats del Suprem feien política amb la seva aplicació creativa dels conceptes penals de rebel·lió i sedició, i que política era la intenció de la sentència enorme. Sánchez demanava respecte pels togats, en considerar-los una de les columnes de l’Estat de dret, i ara que membres de la seva família i del seu equip polític estan sota la lupa de les instruccions penals, ara resulta que «hi ha jutges fent política» i amb això «causen un dany immens a la justícia». Canvi de perspectiva: de prop les coses es veuen d’una altra manera.
Quan escolten Sánchez parlar de jutges que fan política, els de l’estelada i pensen: Ara te n’adones, o ja ho sabies i et feies l’orni?