(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
L’1 d’octubre del 2017, mentre la policia atonyinava votants del referèndum, al Camp Nou es vivien moments tensos. ¿S’havia de jugar el partit contra Las Palmas o s’havia de suspendre per protestar contra la repressió? Amb el temps s’ha divulgat que la junta del Barça va decidir no jugar-lo, però els futbolistes eren d’un altre parer i van torçar el braç dels directius. Es va disputar, però a porta tancada. Com el de dimecres al Congost entre el Baxi i el Hapoel Jerusalem.
Els components de la junta blaugrana pensaven en termes de valors nacionals, alguns, i de reputació personal, alguns altres. Aquests darrers tenien por que els escopissin pel carrer si el «més que un club» es desentenia dels fets gravíssims que estaven succeint a tot el país. No a l’altre extrem de la Mediterrània, a la vella terra dels cananeus, els filisteus, els jueus i els palestins, sinó a la mateixa ciutat que dona nom a l’entitat.
Però entre els jugadors, malgrat les excepcions, va dominar una altra consideració: la dels punts que es podrien perdre entre el partit, que es donaria per perdut, i la sanció que imposés la Lliga. Una amenaça per a les aspiracions de guanyar la competició, amb uns considerables efectes econòmics per a les seves butxaques. Aquella temporada el Barça va ser campió a catorze punts del segon classificat, més dels que haurien perdut per les sancions, però això no es podia preveure en aquella setena jornada. Hagués fet el Barça la mateixa bona campanya amb el plom a les ales de la derrota i la sanció?
Els pro-palestins volien que dimecres passat no es jugués el Baxi-Hapoel al Congost, però el president del Bàsquet Manresa ho ha explicat ras i curt: fer-los cas comportava multa i expulsió de la competició «no només un any, sinó diversos». Una factura tremenda, que es continuaria pagant quan ja poca gent recordés la justícia de la causa solidària que la va motivar.
Una manera de suspendre el partit sense dany per al club hauria estat, potser, permetre que els manifestants ocupessin les instal·lacions i fins i tot la pista, per tal que la prefectura dels Mossos ordenés la suspensió per motius de seguretat. Però la incertesa sobre quines altres conseqüències hauria tingut aquesta estratègia agosarada seria raó suficient perquè els responsables de l’ordre públic no en volguessin ni sentir a parlar.
Al final, victòria esportiva de l’equip i victòria moral proclamada pels activistes. Tots contents, i cap a casa.