Fa uns dies Regió7 va publicar una entrevista col·lectiva a l’alcalde de Manresa. Marc Aloy va avenir-se a la proposta del director i es va sotmetre a les qüestions formulades per una dotzena de treballadors de l’empresa editora, només la meitat dels quals eren periodistes.
Tota entrevista diu tant de l’entrevistat com de l’entrevistador. El primer s’expressa en les respostes i el segon en la selecció i el to de les preguntes. En aquest cas, la pluralitat aproximava la figura dels entrevistadors a una representació força àmplia de la realitat social. Què van preguntar? I també: Sobre què no van preguntar?
Això darrer ha resultat ser molt interessant. D’un total de vint preguntes, cap d’elles no va plantejar la qüestió de la seguretat ciutadana en general, ni en particular la del grupet que crea mal ambient a la plaça de Sant Domènec. No havíem quedat que existia un greu problema d’inseguretat, segons uns, o de percepció, segons altres (el govern)?
És que potser, més que percepció, existeix una percepció de la percepció? O la percepció és real, la inseguretat també, i ho tenim tant assumit que ja no traiem el tema quan tenim l’alcalde al davant?
O potser els ciutadans són conscients de les competències reals dels alcaldes, que no no tenen eines per evitar la multireincidència ni per enviar els brètols al sud de la Patagònia, a fer amistat amb els pingüins de Magallanes.
Així que els nostres entrevistadors van preguntar per la circulació, l’aparcament, els autobusos, els carrers abonyegats, les voreres inaccessibles, l’aspecte de les façanes i els carrers, el nom d’un institut o l’atenció a les petites coses i no només als grans projectes. Totes elles competències municipals bàsiques amb marge d’actuació autònoma, que exercida amb eficàcia genera satisfacció ciutadana.
Res sobre inseguretat. Tampoc res sobre immigració. I encara menys cap indici que es vulguin relacionar els dos conceptes. Ningú podrà acusar els entrevistadors, veus reals de la societat real, de fer bullir l’escudella de l’extrema dreta ni d’aquesta dreta civilitzada que cada cop s’extrema més.