.JPG)
Al Parlament de Catalunya, com que no saben gaire què hi han anat a fer, se les han tingudes perquè el diputat David Cid va pronunciar la castellanada «arrumacos» per referir-se a les relacions entre Aliança Catalana i Vox. Sílvia Orriols entén que parla de carícies sexuals, s’esvera i acaba rebent el president de la cambra Josep Rull. I l’incident acapara l’atenció de les xarxes i fins i tot de mitjans seriosos.
N’hi ha per preguntar-se si s’han begut l’enteniment, però no: indignar-se per foteses, denunciar que els ataquen i que la democràcia no els defensa, és una tàctica habitual dels extrems. Calen foc pertot arreu i després diuen que es cremen i que els bombers no arriben. Bé, ja ho sabem. Els hem de fer cas?, és a dir, els hem de donar el que volen?
Per sort, n’hi ha que s’hi fixen i que aquests dies han denunciat l’artifici. A banda de criticar Cid per usar castellanades on hi ha mots catalans escaients («magarrufes», per exemple: paraula preciosa), han obert el diccionari per recordar-li a Orriols que, en castellà, «arrmuacos» no es defineix directament com a carícia, sinó com a «ademostración de cariño hecha con gestos o ademanes».
Però és igual. Que aquest sigui el tema de la sessió és més que desconcertant: és alarmant. No hi havia res més substancial a l’ordre del dia?