(Per si se'l van perdre, aquest és l'atrticle de dissabte passat a Regió7)
Desplaçar centenars de milers d’habitants de l’àrea de Barcelona cap a la resta de comarques, entre elles les de la regió central. Aquest és l’objectiu de l’ambiciós pla de millora del ferrocarril a Catalunya que ha presentat un grup d’experts. Un moviment de masses que fugirien del preu inaccessible de l’habitatge, però que amb la seva arribada podrien disparar-lo als territoris envaïts.
El document és ben clar des de la primera pàgina: «Diverses estimacions indiquen que als propers tres anys caldria construir 140.000 habitatges a Catalunya. Al 2030, segons com anés l’evolució de població, la necessitat podria arribar possiblement als 300.000 habitatges. Aquest repte habitacional només es pot emprendre amb terrenys amb preus baixos, no a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Estem davant d’una ambiciosa política de reequilibri territorial si es porta terme.» I afegeix: «Per damunt de tot, un element essencial per assolir el reequilibri territorial és garantir bones comunicacions en transport públic de qualitat», paper que reserven sobretot al ferrocarril.
Així doncs, la raó per propugnar una millora radical del tren no seria permetre que els actuals manresans puguin anar a Barcelona més ràpidament, sinó que la gent de l’àrea de Barcelona vingués a instal·lar-se a ciutats i comarques com Manresa i el Bages sense abandonar la seva feina metropolitana. Que anar i tornar cada dia no els suposés perdre el temps i la paciència.
La intenció és bona, però el reequilibri que convé al país consisteix en què ciutats com Manresa ofereixin llocs de treball i serveis de qualitat per fer oblidar el viatge diari a l’àrea metropolitana. Pensar que el futur de Catalunya passa per convertir la rica xarxa de ciutats mitjanes en un mapa radial de dormitoris amb Rodalies no és la mena d’ambició que ens convé.
Benvinguda sigui l’arribada del talent barceloní i la seva contribució a la prosperitat d’aquestes comarques. Oferim-li habitatge assequible, qualitat de vida i banda ampla perquè s’instal·li amb entusiasme i s’oblidi de la insalubre i sorollosa capital, però sobretot procurem que el seu treball aporti valor a les empreses d’aquí. No és indispensable que ens convertim en un satèl·lit que orbita al voltant del planeta metropolità, atrapat per la seva desproporcionada atracció gravitatòria.