S’afirma sovint que el consumisme ha «paganitzat» el Nadal. I si es tracta d’un retorn als orígens?
L’Evangeli segons sant Lluc diu que quan va néixer Jesús a Betlem «hi havia a la mateixa contraria uns pastors que vivien al ras i vetllaven de nit guardant el seu ramat». Per a la nit del 24 al 25 de desembre d’enguany s’esperen a Betlem temperatures entre els vuit i els onze graus; no és la millor situació per passar la nit al ras. Aquest detall fa dubtar els historiadors a sobre la data en que Jesús va venir al món, i alguns s’inclinen per la primavera. Per què? Perquè d’aquesta manera es garanteix que els primers i difícils mesos de vida d’un nadó coincideixin amb les bones temperatures de l’estiu. Quan arriben els freds de l’hivern ja ha crescut una mica. Per això la primavera és època de parts en la majoria de mamífers. La Biblia no diu rés sobre la data, que no va ser fixada fins el segle quart, però sí que atribueix l’embaràs de Maria a l’Esperit Sant, que se suposa infinitament intel·ligent i no hagués enviat el Redemptor a néixer a les portes dels mesos més criminals de l’hivern.
Els historiadors també coincideixen a destacar que la data del 25 de desembre coincideix amb l’antiga festa romana del Sol Invicte, importada de les províncies orientals de l’imperi, i amb la culminació de les festes dites Saturnals en honor a Saturn, el déu protector de l’agricultura. Tant una festa com l’altra celebraven el final del període descendent del sol i la imminència del seu nou ascens i l’allargament dels dies. És a dir: el solstici d’hivern. Durant els vuit dies de les Saturnals, presidides per l’alegria i un punt de disbauxa, les cases es decoraven amb vegetació, s’encenien espelmes... i les famílies s’intercanviaven regals. Atenció: segons la historiadora australiana Marguerite Johnson, citada per la web BBC World, els regals incloïen «espelmes, plantofes de llana, gorres i fins i tot mitjons». El tió de casa se n’havia fet grans tips, de cagar mitjons. Quan el cristianisme va ser hegemònic a l’imperi, l’emperador i el papa de torn van decidir que la festa de desembre es dediqués a la Nativitat, passant del renaixement del sol a l’encarnació de la llum divina.
Per tant, darrera dels àpats, els arbres i els regals de Nadal hi ha una festa pagana de més de dos mil anys.