Quan fa onze anys els russòfons del Donbàs, ajudats per Moscou, es van revoltar contra el govern d’Ucraïna, vaig preguntar a un nacionalista català amb qui anava: amb l’Estat ucraïnès agredit per l’imperialisme rus, o amb la majoria russa del Donbàs alçada contra el nacionalisme d’Estat de Kiív? Va quedar desconcertat. Més endavant, quan Putin va intentar ocupar tota Ucraïna i derrocar el govern legítim, les coses van ser més clares.
Amb perspectiva històrica, la terra ocupada per Moscou en aquesta guerra ha estat més temps russa que ucraïnesa. Per als qui tenim uns anys, Potemkin era un cuirassat sobre el que Einsenstein va fer una pel·lícula. El nom es deu al mariscal Grigori Potemkin, aristòcrata rus que va conquerir Crimea el 1783. D’ell es diu que hi va fer construir grans decorats, que de lluny semblaven pobles pròspers, per a una visita de Caterina la Gran. Crimea va ser de Rússia des de llavors fins 1954, quan Nikita Khrusxov la va «regalar» a Ucraïna, un regal sense efectes pràctics perquè l’autonomia ucraïnesa era pura ficció. El problema va aparèixer el 1991 amb la desintegració de la URSS, però es va mantenir controlat mentre Kiív va tenir governs prorussos, situació que va canviar el 2014 amb la victòria dels europeistes.
Ara Donald Trump anuncia que es trobarà amb Putin per negociar el final de la guerra, i hi ha un cert consens sobre el possible resultat: Rússia es quedarà Crimea, el Donbàs i la franja de terra costanera els uneix, i Ucraïna no formarà part de l’OTAN. Aquests han estat els objectius de Moscou des del principi: controlar Crimea com a base militar al mar Negre, tenir-hi un accés segur per terra, i allunyar la frontera amb Occident. De passada, beneficiar-se dels recursos naturals del Donbàs. Tot i la mutilació, Ucraïna salvarà la pròpia existència i podrà afrontar la reconstrucció, que no és poc.
Si la sortida als anys de guerra és aquesta, caldrà preguntar-se si calien tants morts i tanta destrucció. No és només la gent ucraïnesa la que hi ha perdut. També s’acumulen els morts i els ferits entre la població russa, que n’ha patit efectes econòmics i d’enduriment autoritari. L’economia alemanya està encallada perquè les sancions van tallar-li el gas de Rússia, carburant essencial de la seva indústria. Europa està dividida, i quan això passa els Estats Units somriuen. En canvi no és segur que Pequín celebri la pau, ja que la guerra li ha portat beneficis: ha obtingut gas i petroli russos a bon preu i Washington ha hagut de dividir la seva atenció. Ara Trump es podrà centrar en el Gran Enfrontament, amb l’avantatge de l’amistat del Kremlin.