Tots els intents per vincular Carles Puigdemont i altres líders independentistes amb el Kremlin s’havien demostrat sense cap base. Els enviats especials de Putin a la plaça de Sant Jaume, els milions de rubles que havien d’arribar, els soldats russos preparats per defensar una declaració catalana d’independència, la gran i mala novel·la d’espies que s’havien muntat els investigadors policials i judicials, tot això ha quedat en no res, s’ha desfet com la boira amb la tramuntana.
I ara, algú demanarà perdó?
Demanaran perdó els diaris que li van dedicar honors de portada i no van parar d’insistir-hi dia rere dia, magnificant qualsevol tràmit de l’instructor?
Demanaran perdó els predicadors i els tertulians de ràdios i televisions que van alimentar la fantasia durant hores i hores?
Demanaran perdó els polítics que la van utilitzar com a palanca per desqualificar el catalanisme i atacar qualsevol que no s’apuntés a la seva inquisició?
Demanaran perdó els que van atribuir un delicte de «traïció» a Puigdemont i companyia perquè havien demanat l’ajuda d’una potència estrangera per anar contra l’Estat espanyol?
Permetin-me aventurar que no, perquè tot el que van fer ho van fer per la Causa, per la Pàtria, per defensar-la dels seus enemics, i al seu parer aquesta bandera justifica tots els excessos. Tot per la Pàtria.