(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7)
En futbol havia sentit la frase «avui veuen la pilota quadrada» quan els xuts dels jugadors no l’encertaven ni de broma. A Catalunya hi ha molts serveis públics que la veuen quadrada, però un que destaca és Rodalies. N’hi hauria per creure que fins i tot les rodes dels trens són quadrangulars en lloc de circulars. I no cal ni parlar dels engranatges que giren o no giren en la ment dels alts responsables.
Una roda quadrada és una absurd conceptual, però el podem adoptar com a imatge. Un tren amb les rodes quadrades tindria serioses dificultats per desplaçar-se. S’encallaria cada dos per tres, faria saltirons i sacsejades, descarrilaria amb facilitat i causaria una incomoditat insuperable als viatgers, que n’acabarien tips i marejats. Aquesta descripció no s’allunya gaire de la realitat que ofereixen els pitjors moments de Rodalies, cada vegada més freqüents.
I les coses tampoc no giren rodones als despatxos de les grans decisions, on any rere any s’elaboren pressupostos molt per sota del necessari i que, a més a més, sempre es queden a mig gastar, de vegades d’una manera escandalosa. O potser sí que giren rodones, si l’objectiu és exactament la degradació extrema del servei, propòsit que costa de creure.
Un servei ferroviari, amb la seva infraestructura i els seus trens, és com una edificació: si se’n fa un manteniment constant i s’inverteix regularment per anar-la millorant, pot durar molts anys en les millors condicions; però si s’abandona, la deixadesa farà que envelleixi a una velocitat uniformement accelerada, i al final la recuperació serà gairebé impossible. Quan una casa arriba a aquest extrem val més enderrocar-la i aixecar-ne una de nova, però Rodalies no es pot tancar per enderroc i substitució.
Fa massa dècades que no s’inverteix en el simple manteniment de Rodalies. Entre el càstig sistemàtic a Catalunya i la prioritat a l’AVE, la xarxa s’ha anat degradant, i li passa com a la casa envellida de l’exemple: de sobte, tot espetega. Tant si ho ha de fer l’Administració central com l’autonòmica, tornar a uns nivells acceptables de fiabilitat tindrà un cost enorme que s’hauria pogut estalviar amb una gestió seriosa i responsable.
Als despatxos del poder hi ha massa «qui dies passa anys empeny», massa pilotada endavant i que s’espavili el que vingui al darrera. És així com es quadren les rodes de Rodalies. A la Generalitat li traspassaran una bona llufa.