(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dimarts a Regió7)
Que un autobús urbà caigui pel marge d’un camí estret de perillositat coneguda i denunciada, com va passat diumenge a la tarda al camí dels Tovots de Manresa, il·lumina una fallida mancomunada de les administracions públiques. A aquella hora el vehicle només transportava el conductor i un passatger, que van resultar ferits lleus, però en uns altres dia i hora hauria anat ple, perquè el fan servir molts alumnes de l’institut Guillem Catà. En aquest cas les protestes i els laments haurien estat eixordadors, però ben mirat no hi ha cap motiu perquè no ho siguin ara, a compte del que podia haver passat. Protestes i laments per la deixadesa dels qui han ignorat les advertències dels veïns del sector i dels mateixos conductors dels busos urbans: «havíem avisat cinquanta mil vegades», ha dit el comitè d’empresa de Bus Manresa. «Hem d’estar sempre pendents que no ens atropellin», diuen al seu torn els vianants habituals del camí. L’oposició va portar el cas al ple de l’Ajuntament, que va aprovar posar-hi remei, però la màquina municipal no ha anat prou de pressa. Això sí, l’equip de govern va queixar-se de la Generalitat per enviar els estudiants del Catà a unes noves aules sense pla de mobilitat per accedir-hi. Per queixes rai no quedarem. Actuar ja és una altra cosa.
No s’estranyin si ens diuen que la culpa és de la pluja i el seu efecte en la solidesa del ferm del camí. Les imatges de diumenge a la tarda mostren l’autobús caigut al costat d’un tram on el paviment de la vora està clivellat d’esquerdes i enfonsat. Són coses que poden passar, però un autobús urbà no ha de transitar per un indret on poden passar aquestes coses. Si s’aprecia perill, per baixa que sigui la probabilitat que sigui, es canvia la ruta. I abans, si no es pot garantir l’accés en transport públic per una via segura, es replanteja la ubicació d’un aulari d’institut. Però estem al paradís de la improvisació, en general i a l’ensenyament en particular. Què podem esperar del país de les cargoleres, els calendaris mutants i els cops de volant pedagògics? Quan davant d’un problema les opcions preferides són dues: o bé un pedaç i una comissió, o bé una comissió sense pedaç? I qui dies passa anys empeny. No està gens malament, per a un dels motors d’Europa. Ai, no, que la campanya «motors d’Europa» és de fa molts anys; en l’actualitat, i des de fa temps, sintonitzem més aviat amb l’alegre i despreocupada dieta mediterrània de festa i nyonya.