(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte passat a Regió7. Imatge Grok)
«500 milions d’europeus estan demanant a 300 milions d’americans que els defensin de 140 milions de russos». La frase és de Donald Tusk, expresident de la Unió Europea i actual primer ministre polonès. Ara els Estats Units han decidit que els europeus ens hem d’espavilar sols, perquè el nostre enemic ja no és el seu enemic, així que la Unió Europea ha aprovat un pla conjunt de rearmament de vuit-cents mil milions d’euros en quatre anys, la majoria a càrrec dels estats membres. Per la part que li tocarà, Pedro Sánchez buscarà suports parlamentaris la setmana que ve. Ja podem anticipar l’aparició de veus contràries que plantejaran el conflicte entre despeses militars i socials, que es pot il·lustrar amb la fórmula «canons o mantega».
L’expressió té més de cent anys i va néixer als Estats Units en relació al nitrat de sodi, producte que tant s’utilitzava en els fertilitzants com en la pólvora. El país n’importava grans quantitats de Xile, però davant la Primera Guerra Mundial va buscar l’autosuficiència, amb la idea que si no s’aplicava a l’armament es destinaria a l’agricultura, i viceversa. Serviria alternativament per a «canons o mantega», va explicar el secretari d’Estat Bryan.
La frase es va fer popular i des de llavors s’ha fer servir per argumentar tant a favor com en contra dels canons. El 1936 el ministre de propagada nazi Joseph Goebbels la va utilitzar en un discurs per dir que tot allò que alemanys pretenien fer en la nova era «ho podem fer sense mantega, però malgrat tot l’amor que tenim per la pau, no ho podem fer sense armes. Un no pot disparar amb mantega, però sí amb canons». Ja en plena guerra mundial, el govern de Mussolini va escampar cartells amb la pregunta «mantega o canons?» per justificar l’escassedat del làctic. I el 1976, abans de ser primera ministra, Margareth Thatcher va criticar la tebior britànica davant la URSS dient que aquesta s’estava convertint el primer imperi mundial perquè «ells posen les armes per davant de la mantega, mentre nosaltres posem qualsevol cosa per davant de les armes».
Mantega sense armes: i si ens la venen a robar? Armes sense mantega: què se suposa que defensen? Entre els extrems hi ha un gran espai per al debat. «Quan tothom viurà d’amor els soldats seran trobadors», cantava Marina Rossell versionant el quebequès Raymond Lévesque. «Però potser no ho podrem veure» afegia la catalana.