Van preguntar a un estudiant com li havia anat l’examen i va respondre: «Contemplo tres escenaris. En l’escenari més alt, excel·lent i matrícula. En el mitjà, aprovat pelat per misericòrdia. I en el més baix el professor m’empaita per l’institut amb unes xurriaques».
En els propers deu anys la població del Bages creixerà d’entre set mil i vint-i-set mil habitants. Amb un pronòstic de tanta amplitud és difícil no encertar-la, però això és el que fa l’Institut d’Estadística de Catalunya, Idescat, en les seves projeccions demogràfiques, un instrument necessari per tal que els governants facin plans a mig i llarg termini.
No és el mateix ordenar el territori, promoure habitatges, obrir vies de comunicació o construir dessaladores per a set milions de milions de catalans que per a onze, però l’Idescat respon a la pregunta «quants serem?» amb un «depèn» d’amplitud sideral. I de què depèn el «depèn»? De la natalitat, la mortalitat i les migracions. Ja ho intuíem.
L’Idescat calcula que d’aquí a cinquanta anys Catalunya tindrà entre 7,3 i 10,7 milions d’habitants. Una forquilla de 3,4 milions. La primera xifra correspon al que s’anomena «escenari baix», i suposa perdre població respecte dels vuit milions actuals. La segona xifra és la de l’«escenari alt». Finalment, hi ha un «escenari mitjà» en el qual només guanyem un milió d’habitants. Poc, per a mig segle.
Per comarques la projecció es limita a vint-i-cinc anys i arriba al 2049. La projeccion més alta i la més baixa estan separades per quaranta-tres mil habitants. Una diferència brutal. Vint-i-cinc anys passen volant: quins plans s’han de fer per al Bages? Cal invertir el que no tenim i preparar-nos per créixer molt, amb el risc de no poder-ho pagar? Val més ser conservadors, i córrer el perill de fer curt? O triem l’aristotèlic camí del mig i preveiem una comarca que només haurà crescut un vuit per cent en un quart de segle, que és ben poc?
Això sí: en tots els escenaris per al conjunt de Catalunya es dispara l’anomenat «índex de dependència de la gent gran». Siguem molts o siguem pocs, d’aquí a un quart de segle hi haurà una persona de 65 anys o més per cada dues persones entre els 15 i els 64. Això, naturalment, si es mantenen les tendències dels darrers anys. Invertir en residències per a la gent gran podria ser un bon negoci... si els ingressos de la població envellida o el sistema de pensions en fallida les poguessin pagar.