(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts a Regió7)
El papa Francesc ha mort i ara toca reunir els cardenals electors a porta tancada («con clave») per designar un nou Sant Pare. L’Església Catòlica és una monarquia electiva on un grup reduït de prínceps trien d’entre ells aquell que regnarà. El món està pendent del resultat. Al planeta hi ha més musulmans que catòlics, però l’Islam no té una figura central d’autoritat com el Papa.
En temps de guerres culturals, hi ha una batalla oberta a l’Església Catòlica mundial. En un dels extrems, els decebuts amb Francesc perquè no ha capgirat prou a fons les inèrcies conservadores i el poder de la cúria vaticana. En l’extrem contrari, els qui l’acusen de ser gairebé l’Anticrist destructor de les essències catòliques i enyoren la intransigència de Joan Pau II.
Diumenge va rebre durant uns minuts el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, un catòlic convers ultraconservador que defensa una concepció de la caritat en cercles concèntrics: sempre s’ha d’estimar més els de prop que els de lluny, els nacionals que els immigrants. Allò de la caritat ben entesa que justifica els egoismes. Després de la breu trobada, Francesc va fer llegir a la plaça de Sant Pere el seu missatge pasqual, que contenia aquestes frases: «Quant menyspreu es manifesta de vegades cap als més febles, els marginats, els migrants! En aquest dia, voldria que tornéssim a tenir esperança i confiança en els altres, fins i tot en els que no ens són propers o vénen de terres llunyanes, amb costums, modes de vida, idees i hàbits diferents dels nostres.» Si Vance duia les orelles netes, ho ha d’haver escoltat.
Una altra cita, aquesta del 2019: «Quantes vegades hem estat testimonis de l’escàndol d’aquelles persones que van a l’església, s’hi passen el dia o hi van cada dia, i després viuen odiant els altres o parlant malament de la gent. Això és un escàndol. [Per fer això] val més no anar a l’Església». Per escàndol, l’espectacle de la gran hipocresia que ja ha començat: mostres de dolor i grans elogis de líders i governants que han fet, fan i faran tot el contrari del que Francesc els demanava.
És segur que els conservadors provaran d’influir en el conclave per decantar el futur de l’Església, i que els d’Estats Units seran molt actius en aquest sentit, però també és cert que quatre de cada cinc cardenals que poden votar el nou papa han estat nomenats per Francesc durant els dotze anys del seu pontificat.
S’acosten dies interessants.