(Per si se’ls van perdre, aquest és l’article de dijous a Regió7)
Han començat les obres per instal·lar a l’exterior del Parlament de Catalunya, en un extrem de la façana, la que serà la senyera més alta de Catalunya. El pal s’enfilarà fins els 25 metres, superant així ens 17 metres del que s’aixeca al Born, i les dimensions de la roba seran de nou per sis metres, que equivalen a 56 metres quadrats. Es veurà de lluny, per descomptat, i la gent que s’hi acosti haurà de guaitar-la mirant cap amunt, com demana el Cant de la Senyera: «per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel».
Això sí: es quedarà curta si algú cau en la temptació de comparar-la amb la rojigualda de la plaça Colón de Madrid, que voleia al cim d’un pal de cinquanta metres i amida 21 per 14, amb una superfície de 294 metres quadrats. El doble d’altura, cinc vegades més de drap i un mecanisme giratori perquè els canvis de vent no l’enrotllin. La notable manifestació d’espanyolitat va ser idea de José María Aznar quan era president del govern espanyol i la va executar Álvarez del Manzano com alcalde del PP a l’Ajuntament de la capital.
Però l’altura de la bandera madrilenya empal·lideix al costat dels pals que aguanten les respectives ensenyes nacionals a Jeddah (Aràbia Saudita, 171 metres) o Bakú (Azerbaidjan, 162 metres). I quant a quantitat de roba, l’any 2014 es va desplegar a terra, en un aeròdrom proper a Bucarest, una bandera de Romania de 349 per 227 metres, amb l’objectiu de batre un rècord Guinness. Per descomptat, era massa enorme i pesada per pensar en fer-la voleiar.
El joc de qui té el pal més llarg i la bandera més grossa és propi de mascles adolescents, però quan ens toquen la fibra patriòtica al més granat li tornen les picors del temps de l’acne. Tanmateix, aixecar ben amunt una gran senyera al costat del Parlament té la seva raó de ser en l’obligació legal de donar a la bandera espanyola tracte d’igualtat, si no de preferència, a l’espai oficial de la façana. La institució acata la lletra de la norma però desafia l’esperit de la imposició.
L’equivalent manresà d’aquest truc seria que una gran senyera onegés en un pal més alt que l’edifici de l’Ajuntament, vora el carrer del Bisbe, davant l’antiga Fonda Sant Antoni, o al bell mig de la plaça, posats a fer. I que volei més amunt de les teulades.