(Per si se’l van perdre, aquest és l’article a Regió7 de dimarts passat)
En la teoria democràtica, els ciutadans decideixen el sentit del vot a partir de les seves idees, opinions i interessos. Això, en teoria. En la pràctica, un gran nombre de ciutadans fan exactament el contrari i ajusten les seves idees i opinions, i fins i tot els interessos, a allò que els indica el partit o el líder al que han votat. És una forma del conegut «biaix de confirmació», i de vegades ofereix mostres espectaculars. El «zero energètic» de la setmana passada ens en dona un bon exemple.
Els dos dies següents a la gran apagada, el Centre d’Investigacions Sociològiques, CIS, va fer una «enquesta flaix» que entre altres incloïa la següent pregunta: «Vostè creu que la informació que va anar donant el Govern d’Espanya durant el 28 d’abril, a mesura que se sabia el que havia passat, va ser suficient o insuficient?». Ha estat molt divulgat el fet que sis de cada deu enquestats van considerar que havia estat «insuficient» i menys de tres de cada deu la van trobar «suficient». Amb el record d’aquelles llargues hores d’incertesa, el resultat no és gens sorprenent.
El sorprenent és com varien les respostes segons el record de vot a les darreres eleccions generals. L’«insuficient» és la nota que dona un 85% dels votants del PP i un 95% dels votants de Vox. En canvi, la desaprovació baixa fins el 34% entre els votants del PSOE i fins el 33% en els cas de Sumar. Entre els qui impulsar a les urnes els partits membres de l’actual Govern són majoria els que consideren «suficient» la informació que va anar donant.
És absurd. El fet d’haver votat socialista no converteix en suficient una informació marcada per la deficiència. Ni el fet d’haver votat l’oposició conservadora fa que les mancances informatives siguin més greus del que realment van ser. En realitat, poca gent va tenir ocasió de saber què estava explicant o deixant d’explicar l’Executiu espanyol, perquè la mateixa apagada impedia l’accés als sistemes tradicionals de difusió de la informació institucional.
Va ser Núñez Feijóo qui va llançar el concepte d’«apagada informativa» del Govern; els que voldrien que fos president en lloc del president li van comprar la proposta amb entusiasme, i els que no volen que ho sigui de cap de les maneres la van rebutjar per oportunista i interessada. La polarització distorsiona la percepció, i en política la realitat percebuda mana més que la realitat objectiva, suposant que aquesta última existeixi.