¿El barri dels pobres de Manresa és a Manresa i el dels rics a Sant Fruitós? L’agosarada proposta del regidor Joan Vila d’incorporar Pineda de Bages al terme municipal manresà enfoca una realitat sobre la que tothom passa de puntetes per no encetar pells sensibles, com la que ha demostrat tenir l’alcalde santfruitosenc Joan Carles Batanés en comparar Vila amb Vladímir Putin (per la invasió d’Ucraïna). Tots tranquils: només si els veïns de Pineda pensessin que hi sortirien guanyant, i fessin molta pressió, seria imaginable el canvi de municipi, però en dècades d’existència no s’hi ha detectat cap moviment en aquesta direcció.
Anem a veure les xifres. Segons l’atles de la renda que ha fet públic l’institut espanyol d’estadística, el 2023 les quatre seccions censals del Barri Antic de Manresa (l’antic clos murallat) tenien una renda anual neta per càpita entorn els dotze mil euros de mitjana, mentre que la part més vella de les Escodines es quedava en 10.525. En canvi, a la secció censal que reuneix les cases i parcel·les de Pineda de Bages la xifra s’enfilava fins els 34.281. El triple que l’àrea més pobra de Manresa. Si el miler d’habitants de Pineda s’incorporessin al padró manresà, la seva elevada renda es dissoldria en la massa dels actuals vuitanta mil empadronats. La mitjana de la ciutat s’incrementaria una mica més de quatre-cents euros; en percentatge, un 0,5%. No és rés de l’altre món, però ajudaria a compensar l’efecte estadístic de tenir dins de la ciutat tots els pobres però només una part dels rics. Quan al PIB per càpita, l’afectaria poc, ja que Pineda té escassa activitat econòmica.
Potser el que convé a Manresa, més que especular amb annexions improbables, és no tenir tants pobres al seu terme, i això té dues solucions: que els pobres deixin de ser-ho, un objectiu revolucionari que escapa a les eines dels ajuntaments, o expulsar els situats al capdavall de l’escala, i aquesta pot ser la conseqüència no buscada d’una rehabilitació valenta, radical, total, del nucli antic, que n’elimini el semi-barraquisme. S’ha constatat sovint que millores urbanístiques en barris degradats condueixen a la gentrificació: el desplaçament de les classes populars. És possible que una rehabilitació a fons disparés els preus dels habitatges, que al seu torn provocaria un relleu en la tipologia dels veïns. Però fer-ho amb aquesta intenció seria una perfídia inacceptable, oi?