(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Si el Senat ha de servir per oferir-nos espectacles com el de dijous, val més tancar-lo. Ara mateix la seva funció aparent sembla reduir-se a esbravar la frustració dels grups que no tallen el bacallà al Congrés dels Diputats, endarrerir algunes setmanes l’entrada en vigor de certes lleis, i contribuir a degradar la ja prou malmesa credibilitat del sistema institucional espanyol. Pedra sobre pedra: La mateixa setmana que Mazón surt escaldat del funeral per les víctimes de la dana i que Joan Carles de Borbó treu el nas amb un llibre per recordar-nos la seva existència, el Senat es converteix en un «trist número de baratilli», per manllevar-li un vers a Salvador Espriu..
Pedro Sánchez va desqualificar l’interrogatori a la comissió del cas Ábalos&Co dient que era «un circ», però als bons circs hi ha números admirables d’acròbates i equilibristes, i pallassos de qualitat que fan riure, mentre que els de la llarga inquisició senatorial feien pena. Al cap del govern espanyol se li entenia la idea, però aquesta mena de comparacions poden ofendre els Raluy o el gran Tortell Poltrona. El president de la comissió va exigir a Sánchez que respectés la dignitat de la cambra alta, i se suposa que l’advertència entrava dins les seves funcions, però difícilment pot demanar respecte a la pròpia dignitat aquell que és el primer a no respectar-la, i massa estones aquest va ser el cas de la comissió. Dit això, val a aclarir que força senadors correctes van fer preguntes incisives sense insultar ni interrompre, però la seva urbanitat va ser enterrada per la cridòria dels altres, replicada per Sánchez amb un to mofeta igualment descortès. I, per descomptat, no es va avançar ni un pas de puça cap el coneixement de la veritat del cas sota suposada investigació parlamentària.
Per a què serveix el Senat? Per deformar la representació popular, ja que amb força menys de la meitat dels vots el partit guanyador té majoria absoluta de senadors i pot fer el que vulgui? Per utilitzar aquesta distorsió per organitzar grans flamarades? Ni se’l veu exercir la proclamada funció de «cambra territorial» on es debat sobre l’autogovern, ni crec que se’l vegi amb l’actual normativa. Si es perseguís realment la territorialitat, tots els senadors, i no només uns quants, hi serien enviats per les comunitats autònomes, com a la cambra alta alemanya. I si no serveix per aquesta tasca i a més a més és el teatre d’espectacles grotescos com el de dijous, potser que el tanquem. Oi?