(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
El president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Mateu, està content: la comarca tindrà l’anhelat «tren gran». Ho explicava diumenge en un article a Regió7, titulat «El Tren Gran, una aposta estratègica». Hauria pogut afegir: «una espina clavada que ens traurem», o «una reparació històrica». Per fi, al cap de dos segles, el «tren gran» serà el d’Igualada, i no el de Manresa.
Situem-nos. A Igualada ha persistit la convicció que el ferrocarril de via ampla Barcelona-Lleida va passar pel Bages, i no per l’Anoia, a causa de les maniobres polítiques de manresans influents. El tren va arribar a Manresa el 4 de juliol de 1859, mentre que Igualada va haver d’esperar fins el 29 de juliol de 1893 per rebre el ferrocarril de via estreta, el «tren petit».
En un temps sense camions, de basters i de carros per camins infames, el tren marcava la diferència, per exemple, a l’hora de rebre el carbó per fer anar les fàbriques i donar sortida a la producció. La indústria manresana va gaudir de tres dècades llargues d’avantatge.
Ara la situació s’ha aproximat: les mercaderies van per carretera (des d’Igualada, per autovia gratuïta) i els trens de viatgers són igual de penosos: triguen una hora i mitja fins a Barcelona des de qualsevol de les dues ciutats. Però el projecte d’Eix Transversal Ferroviari, que l’actual Govern de Catalunya ha tret del calaix per incorporar-lo al pla d’inversions 2025-2050, pot donar un avantatge significatiu als igualadins si es mantenen les darreres propostes de traçat
Es tractaria d’en una línia d’alta velocitat entre Lleida i Girona passant per Cervera, Igualada, Manresa i Vic. D’Igualada en sortiria un ramal cap a Martorell, on s’uniria a la via de l’AVE per arribar a Barcelona. No és una obra barata: per exemple, preveu un túnel de tretze quilòmetres sota el coll del Bruc.
Aquesta era la previsió de traçats del 2007, i el ramal Igualada-Martorell es torna a esmentar en el pla 2025-2050. Ara bé: en la primera formulació, l’any 2003, el ramal a Barcelona partia de Manresa, i el túnel s’excavaria entre La Bauma i Olesa, per evitar el congost del Llobregat.
En quatre anys l’administració catalana va canviar d’opinió sense que Manresa es revoltés, potser per la idea general que tot plegat era una gran volada de coloms, impossible de finançar de tant ambiciosa.
Ho serà també ara? O cal que Manresa es desvetlli i reclami el seu «tren gran» cap a Barcelona, per si de cas?