Cir el Gran, rei de reis de l’imperi persa, va derrotar els exèrcits babilònics i es va apoderar dels seus territoris. Això va passar l’any 539 aC i una conseqüència va ser la tornada de milers de jueus a Palestina, d’on havien estat deportats mig segle abans per permetre als Bonney M. cantar Rivers of Babylon. Així d’antiga és la relació entre Israel i l’Iran, nom oficial de Pèrsia a partir de 1935.
La pertinença de l’actual Israel a l’imperi dels perses va durar gairebé dos segles, fins que el 332 aC va arribar Alexandre, seguit per les anades i vingudes dels hereus del seu imperi, la conquesta romana, la diàspora, un breu retorn dels perses, els bizantins, els successius regnes àrabs, l’imperi Otomà, el mandat britànic després de la Primera Guerra Mundial, i la creació de l’Estat d’Israel.
Si comptem que abans dels babilònics ja havien corregut per allà els faraons egipcis, el resum és que en la major part dels darrers tres mil anys l’indret ha format part d’algun imperi o regne forà, mentre que els temps d’independència han estat escassos i esparsos. I tanmateix mai no ha deixat d’existir un grup humà que, en les pitjors condicions de dispersió i persecució, ha mantingut la seva identitat com a poble, de la que neix el projecte de tornar a la terra dels avantpassats. Qui cregui que pot esborrar aquesta persistència amb bombes o míssils, no ha entès res. Les monarquies àrabs ho han acabat veient; el règim iranià, no, o això fa veure.
Pèrsia també ha estat conquerida i reconquerida per altres imperis al llarg dels segles, però a diferència d’Israel, son molt més llargues les èpoques no només d’independència sinó de constituir ella mateixa el centre d’un imperi amb extensos dominis. L’actual etapa de sobirania neix fa més de cinc-cents anys, durant els quals ha tingut expansions i reculades territorials considerables, però mantenint en el nucli una identitat lligada a la llengua i a la versió xiïta de l’Islam, a diferència del sunnisme que predomina als estats àrabs. Són noranta milions de persones que se saben hereves d’una història llarga i gloriosa, avui oprimides per un totalitarisme execrable però no per això disposades a obrir graciosament les portes a un invasor occidental i «satànic». Israel i Estats Units haurien de saber-ho, i probablement ho saben. La qüestió és si tenen alguna carta amagada per canviar el règim sense ocupar el territori. o, fins i tot, si realment volen canviar-lo o només esdentegar-lo i impedir-li vendre petroli a la Xina.