«Manresa
és de cine». Amb permís del videoclub homònim, aquest podria ser
un eslògan promocional de la ciutat quan l’Ajuntament es cansi del
«+benparida». I com que Manresa és de cine, el teatre Kursaal va
acollir la Gala Plácido, per celebrar el fet que «Manresa Film
Office, el servei de l’Ajuntament de Manresa dedicat a facilitar i
atraure rodatges a la ciutat, compleix 10 anys de trajectòria
consolidant el municipi com una autèntica ‘petita Hollywood’»,
segons la informació municipal. Una festa amb catifa vermella,
photocall, estrelles i lliurament de guardons que,
naturalment, es diuen Plácido, com la pel·lícula que Berlanga va
rodar a Manresa l’hivern de 1961. El genial director va triar la
ciutat perquè li va semblar grisa i aturada en el temps com
l’Espanya de la seva sàtira, i els primers anys del Manresa Film
Office les productores van venir-hi atretes per la grisa degradació
d’alguns (bastants) carrers del barri vell. Ves que el Pla de
Barris no ens espatlli el negoci cinematogràfic; potser caldria
deixar fora de la rehabilitació uns quants racons filmables o, al
menys, la seva aparença exterior. En tot cas, el nombre de
produccions és tant elevat que val la pena presumir-ne davant el món
sencer i organitzar visites guiades als indrets que els espectadors
hauran vist a la pantalla. «Endevinen qui va entrar en aquest bar?
Si senyor, en Liam Neeson a Marlowe». Manresa, una ciutat que no és
de pel·lícula, sinó de pel·lícules, en plural. Una ciutat de
cine. (Sí: la paraula «cine» és al diccionari normatiu).
Tartana - Millorar el servei de tartana Manresa-Barcelona
de la Renfe és als nous pressupostos de la Generalitat gràcies a
ERC i els Comuns. Però vinculada a inversions que ha de fer el
govern central, on els socialistes tenen menys futur que un submarí
descapotable.
Espies - Diuen que la justícia és cega i t’ho pots
creure o no, però els serveis secrets tenen molta vista i memòria.
Washington té Zapatero i Sánchez entre cella i cella, i els espies
nord-americans han facilitat material important a la causa contra
l’expresident.
Llibertat - Thomas Jefferson, un dels pares fundadors dels
Estats Units i el seu tercer president, va escriure: «Si hagués de
decidir si hem de tenir un govern sense diaris o diaris sense govern,
no dubtaria ni un moment a preferir el segon». Donald Trump ho veu
al revés.
(Article publicat a Regió7 el 26/5/2026)