dimecres, 10 de juny del 2026

Pecat d’hipocresia dels diputats davant el Papa

Lleó XIV va disparar a dreta i esquerra des de la tribuna del Congrés dels Diputats. Educadament, amb al·lusions que tothom va entendre. I després de rebre la clatellada, els reprovats van aplaudir-lo durant set minuts. Són masoquistes? L’esquerra que ha ampliat els supòsits d’avortament legal i ha regulat l’eutanàsia va ovacionar a un papa que els acabava de recordar que «tota vida ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins el seu ocàs natural». La dreta que fa bandera de la prioritat nacional va cremar-se les mans aclamant el líder religiós que acabava de proclamar: «Allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional... es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans». Uns i altres van trobar en les paraules del pontífex arguments a favor i en contra de les seves postures, i van quedar-se només amb les primeres, com si no haguessin escoltat les segones. Doncs bé: ja que són capaços de tenir aquest capteniment, per què no el posen en pràctica tots els altres dies de l’any? Però solen fer justament el contrari: buscar els punts de desacord en el discurs de l’altre i llançar-se ferotgement a la seva desqualificació, ignorant tot allò en que podrien concordar. Per entendre’s cal partir de les coincidències, cimentar-les i anar llimant les divergències, o acceptar-les. Però quan manca la voluntat d’acord, tot és ofensiu i tot és inflamable. Si cada dia actuen d’aquesta manera, cal entendre amb el Papa van fer comèdia. Com sempre. La hipocresia és pecat, oi?