dissabte, 6 de juny del 2026

Tecnoligarques, la privatització de milers d'anys de treball humà

En l’esclavisme, els amos s’apropiaven de tota la feina dels esclaus. Aquests s’esforçaven de sol a sol, i a canvi rebien alimentació escassa i mals tractes. La diferència entre el cost de mantenir-los vius i el fruit del seu treball alimentava la riquesa dels terratinents.

En el feudalisme, els senyors tenien dret d’apropiació sobre el treball dels pagesos i l’executaven en forma de parts, rendes, parts i impostos. Del rei al castlà existia una escalafó d’exaccions.

Amb la fàbrica va generalitzar-se el salari com a forma de relació entre amos i treballadors. Amb la setmanada el primer lliurava als segons una part del que obtenia comercialitzant el fruit del seu treball i la resta, un cop restats els altres costos, eren els rendiments de l’empresa.

Totes aquestes han estat apropiacions relativament limitades en comparació a la que arriba ara, molt més espectacular: els nous oligarques de la IA estan acumulant als seus centres de dades el treball creatiu de totes les generacions que han escrit, pintat, filmat, enregistrat o programat des de les pintures rupestres fins els nostres dies. La feina de tots els humans que han deixat empremta.

Ho ha escrit el senador d’Estats Units Bernie Sanders: «Atès que la IA es basa en el coneixement col·lectiu de la humanitat, la riquesa que genera ha de beneficiar tota la humanitat. No només Musk, Altman, Dario Amodei i altres magnats de les empreses posicionades per dominar la indústria». Però ja se sap que Sanders és un esquerranista perillós.

«Farola» desnortada - Un dia van treure del mig de la cruïlla el fanal de braços, la popular «farola», que donava identitat a la manresana plaça de la Crist Rei. Després li van canviar el nom que de fet no tenia (quina paradoxa, oi?). Ara l’han cobert d’asfalt, eliminant el paviment de rajoles que dibuixava un cercle amb una N inscrita assenyalant el nord amb un dels vèrtexs. Ens permeten la broma de dir que han perdut el nord?

Santedat en català- Preparem els cronòmetres per mesurar quanta estona parla el papa en la llengua de Gaudí a Barcelona. S’afirma que «també» la utilitzarà a la Sagrada Família, durant la missa ila benedicció de la torre. Aquest «també» pot ser molt, poc o poquíssim, de la mida d’un «bona nit Barcelona» en un concert de rock. I encara sort que van sonar les alarmes i qui més qui menys va buscar tecles per tocar, que si no...

(Article publicat a Regió7 el 4 de juny del 2026)