– El secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo (foto), va celebrar la primera roda de premsa en territori català després de la guerra. Encara il·legal, el partit dels comunistes catalans va adoptar les mesures de seguretat pròpies de la clandestinitat per evitar que ho sabés la policia. «Els avatars per arribar al lloc —situat a la part alta de la ciutat— es van assemblar a les característiques que han envoltat aquests anys els grups clandestins. "Ho sentim molt, però encara ens trobem així"», explicava l’endemà un dels mitjans assistents. Acompanyaven a López els dirigents Pere Ardiaca i Alfons Carles Comín. López va denunciar el propòsit del govern espanyol de deixar els comunistes fora del partit legalitzats en la reforma política. La sospita era correcta, ja que tant el PCE com el PSUC van continuar sent oficialment il·legals durant un temps quan ja s’havien inscrit al registre els partits de dretes, de centre i socialdemòcrates.
– La comissió organitzadora de la manifestació pro-amnistia convocada per a l’1 de febrer a Barcelona informava que estava a punt de solfa la propaganda de l’acte, consistent en un pòster de mida gran per a tanques, un de més reduït per a aparadors i un full informatiu.
– Se suspenia per prohibició governativa un concert organitzat per l’Associació Amics de les Nacions Unides que havia de reunir a Barcelona caps de cartell com la Dharma, Joan Isaac, Pau Riba, Marina Rossell o La Trinca, dins els actes d’una campanya mundial contra la fam. En el moment de la suspensió ja s’havien venut vuit mil entrades. La prohibició va arribar just després dels tres concerts de Lluís Llach que van omplir el Palau d’Esports en el seu retorn després de vuit mesos sense poder actuar en territori espanyol.