Diu la dita que el sentit comú és el menys comú dels sentits, però encara és més cert que aquest sentit, per vist que és comú, és d’allò més particular. Cadascú té el seu, modelat segons els propis interessos, des del qual nega validesa al dels altres. «És de sentit comú que...» pot significar fàcilment «em convé que...». Però les administracions tenen la virtut de posar d’acord el pensament de la majoria amb els seus disbarats, i així el sentit comú fa honor al seu nom.
Podria ser el cas, si és correcta (ja veurem què li responen), de la queixa de Bacardit per les fotomultes del carrer Santa Maria: «Avisar mitjançant una nota de premsa un divendres de finals de novembre i activar el dispositiu sancionador el dilluns següent no dona marge real d’adaptació a la ciutadania», diu el cap de l’oposició. Qui llegeix les notes de premsa municipals? Per això apel·la al «sentit comú» del govern municipal i demana que s’anul·lin les multes dels primers dies.
És de sentit comú, suposo, que si es prohibeix la circulació en un carrer s’articulin maneres de pescar els infractors. No ho seria tant (però ha succeït) admetre la prohibició però queixar-se del control. I no ho és, en cap cas, executar aquesta mena de canvis sense haver-se assegurat que els afectats n’estan informats. De vegades les administracions es pensen que la signatura d’un paper en un despatx fa que la novetat es transmeti telepàticament a tots els contribuents.
Els alcaldes han de tenir present que el sentit comú és tant o més important per a la reelecció que els grans projectes. Unes fotomultes mal avisades poden arruïnar l’efecte positiu de la Fàbrica Nova, l’Anònima, el Pont Nou i el Guimerà plegats. I, per cert, ja veuràs com el nou Guimerà farà que la ciutadania compensi els aplaudiments amb crítiques que diran: «era de sentit comú fer-ho d’una altra manera». De quina? Tants caps, tants barrets.
(Article publicat a Regió7 el 20/1/2026)