I si Sánchez dimiteix com proposa Miriam Nogueras?

La cap de files de Junts a Madrid ha proposat que Pedro Sánchez dimiteixi i s’hi posi un altre socialista per acabar el programa de lleis i reformes en l’any que queda de legislatura. Això és possible?

La constitució espanyola diu que si plega el president cessa tot el govern. No seria reemplaçat per cap vicepresident, sinó que s’activaria el mecanisme per a una nova investidura, igual que després d’unes eleccions o de perdre una moció de confiança.

Això vol dir que els partits s’han de posar d’acord sobre la persona que serà investida com a nou cap del govern. No és tant fàcil! El bloc de la investidura està bastant esquerdat, i alguns, com el PNB, prefereixen eleccions el més aviat possible.

Si no es posen d’acord ens podríem trobar un munt de mesos amb un govern en funcions, amb les capacitats legals molt retallades, limitades a administrar el dia a dia. I al final, d’una manera o altra, aniríem a eleccions havent perdut força temps.

El sistema espanyol no és com el britànic. Allà quan plega el primer ministre, el seu partit designa un nou líder que automàticament es converteix en nou cap de govern. Ara mateix estan a punt de fer-ho. Al sistema espanyol, quan plega el president una de dues: o investidura d’un de nou, o eleccions. I la investidura d’un de nou, en l’actual composició del Congrés, no és fàcil.

Partits de masses, de quadres i «de quatre» (i el caporal)

Si el teu carrer no és gaire llarg la probabilitat que hi visqui el militant d’un partit polític és baixa, perquè els nivells d’afiliació són el contrari d’espectaculars. Junts per Catalunya ha celebrat primàries per decidir el candidat a alcalde de Barcelona, i dels resultats oficials se’n dedueix que tenien dret a participar-hi poc més de nou-centes persones. En una ciutat d’1,7 milions d’habitants això equival a un 0,05% del padró, o a un de cada 2.700 habitants. Quanta gent viu al nostre carrer? I a la nostra escala?

Als Estats Units les proporcions són molt més altes, però també ho posen més fàcil. Per votar abans has de registrar-te, i quan ho fas més de la meitat dels estats pregunten si vols declarar la teva simpatia per algun partit. A les darreres convocatòries van respondre dos terços dels votants, mentre la resta es declarava independent. A la mentalitat catalana li provocaria calfreds la sola idea que un funcionari públic ens demanés la filiació política. Respondríem que què n’ha de fer i que la pregunta és inconstitucional.

Molts anys enrere s’havia discutit sobre els partits de masses i els partits de quadres. Ara, de masses, no gaires, i més que de quadres, hi ha partits de quatre. Es veu que estem molt polaritzats, però és un miratge: els quatre d’un costat i els de l’altre es tiren els plats pel cap a l’escenari i uns quants desvagats fan de claca ferotge a les xarxes mentre la resta malparlem de tots plegats. També és veritat que la misèria de l’espectacle desanima qualsevol temptació de participar-hi.

Rule Britannia - Aquests anglesos són complicats. El nou primer ministre serà l’alcalde del Gran Manchester, Andy Burnham, però però abans havia de ser diputat, i ho ha aconseguit en unes eleccions parcials en un districte a més de quaranta quilòmetres de la seva ciutat. És com si l’alcalde de Barcelona es presentés a unes eleccions a Vilafranca del Penedès perquè vol ser president de la Generalitat.

Conspiració al revés - I si el jutge Peinado forma part d’una conspiració d’una conspiració judicial no pas contra Pedro Sánchez, sinó a favor d’ell? La manera d’instruir el cas de l’esposa del president, culminada amb la retirada del passaport (que li ha de lliurar en persona el mateix dia que Sánchez compareix al Congrés), abona les tesis dels qui desconfien per sistema de les accions judicials que perjudiquen els socialistes.

(Article publicat a Regió7 el 23/6/2026)