Diu que van uns amics pel carrer i veuen dos homes amb hàbit
religiós que parlen entre ells. I un amic li diu a l’altre: «són
capellans o frares?», i l’altre respon: «para l’orella; si
parlen de diners són capellans, i si parlen de menjar són frares».
La ben antiga dita catalana assenyala el diferent interès que la
cultura popular atribuïa a les dues variants d’ordenats. El
clergat regular, al càrrec de les parròquies, sempre estava pensant
en com aconseguir més ingressos, mentre que dels frares es deia que
no menjaven pas tot el que voldrien, ni en quantitat ni en varietat.
Fra Valentí Serra és frare i especialista reconegudíssim en herbes
naturals de les que es troben als marges de la nostra terra, i que
aporten el doble benefici d’enriquir el sabor dels guisats i guarir
o prevenir malalties pel seu caràcter de remeieres. Ha parlat a
Regió7, en una entrevista de Marc Marcè, de l’alimentació
vegetariana de quilòmetre zero i de la cuina dels convents. Atenció:
«en el cas dels caputxins, dues terceres parts de l’any els dies
eren penitencials d’austeritat obligada». No és estrany que
les ganes de menjar fos omnipresent a les converses! Per les festes
el menú era una mica més alegre, i l’avantatge és que podien
concentrar-se en gaudir-lo, perquè no es distreien conversant. La
norma imposa silenci absolut a taula; s’endrapa sense golafreria
mentre un germà, per torns, llegeix un llibre en veu alta. Germans,
masteguem les bledes i les paraules d’algun pare de l’Església.
Fa uns dies, quan Lleó XIV va dinar amb els monjos de Montserrat,
els va dispensar de la norma per tal que poguessin preguntar-li
coses, i es veu que s’hi van abonar. Pel que s’ha sabut, van fer
un àpat força normal, sense els nivells de cuina d’aprofitament
que ha detectat i divulgat fra Valentí, propis de temps escassos:
«S’han arribat a confitar les peles del meló i de la síndria per
fer-ne compota». Un frare auster, com toca a l’orde, però no pas
abstemi: per fer baixar recomana una copeta de ratafia, «que és
un digestiu activador de la salut. Són herbes macerades al sol que,
preses amb mesura, ens ajudaran a pair». Serviu el Senyor amb alegria.
