(Aquest és l'article de dimarts passat a Regió7, per si se'l van perdre)
A Manresa els comerços es queixen que l’alternativa a la desapareguda pista de gel de Sant Domènec no funciona, que els escenaris i la carpa no animen tant la cèntrica plaça, per molt que hi posin el rètol de «plaça de Nadal». S’ha despullat el sant sense prou roba per tornar-lo a vestir.
Per començar, on s’és vista una «plaça de Nadal» sense arbre?
A la pel·lícula «Sol a casa 2: Perdut a Nova York» els pares del petit Kevin es pregunten on es deu haver ficat. Quan recorden que li agrada molt el Nadal, ja tenen la resposta: se’n van de pet a la plaça del Rockefeller Center, on hi ha un monumental avet guarnit i una pista de patinatge sobre gel, probablement la més filmada de la història.
Manresa té un avet al Kursaal i un cucurutxo amb llumetes a la plaça Major que, ho sento, ja no és el centre de la ciutat. Estic a favor de reivindicar-la i de convidar els manresans a pujar Sant Miquel amunt, però el centre és en un altre lloc. L’observació ens diu que el millor indicador de centres urbans ha estat durant dècades l’oficina principal de la Caixa. A Manresa es va fer construir un edifici a la cantonada de Muralla amb Guimerà. Després va mudar-se a la part baixa del Passeig, sempre a tocar de Sant Domènec.
Vet aquí on és el centre, malgrat els problemes d’identitat arquitectònica. Fins i tot si dubtem que sigui l’exacte punt central d’un centre mal centrat, al menys n’és espai obert més gran i capaç. El que pot acollir més gent durant més estona si li proposen bones raons per anar-hi i quedar-s’hi a badar.
Què diu? Que no s’han de maltractar els éssers vius, com els avets (i els llagostins)?
Mirin, el paper dels llibres i diaris que llegim s’obté de la fusta d’arbres tallats, generalment a la península escandinava, que es van plantar amb aquesta finalitat. Quan els tallen se’n planten més. Com es feia amb les pollancredes d’algunes comarques catalanes. I com es fa amb els avets que es cultiven i es venen cada any a les Guilleries. Avets de granja, el sacrifici dels quals no altera l’ecosistema.
Però, en fi, si tant greu ens sap podem trasplantar-ne un de viu i deixar-lo tot l’any al mig de la plaça. Que creixi. Per Nadal s’engalana amb llums i adorns de coloraines, i es canta «Oh arbre sant» al seu voltant. Si ho volen laic poden cantar la lletra alemanya, «Oh tannenbaum». Un tannenbaum és, literalment, un avet.
I si fa fred, «El desembre congelat». Serà per opcions de repertori!