L’alcalde de Manresa es queixa que «és molt fàcil des del sofà de casa criticar la ciutat» i es pregunta «si cadascú aporta tot allò que pot per millorar-la». La seva resposta: «Arremanguem-nos-hi tots». Ho diu en la tradicional entrevista per a les pàgines especials que Regió7 dedica a la fira anual ExpoBages.
Té raó quan diu que criticar des de casa és molt fàcil. I des de la taula del bar, des de les xarxes socials o des d’un article al diari. O en un blog com aquest. El problema comença quan tampoc no és difícil criticar la ciutat des dels carrers mateixos de la ciutat, passejant-los, examinant-los, avaluant-los amb amor i, justament per això, amb patiment. Perquè patim quan allò que estimem no fa prou bona cara. I això que el mateix amor maquilla els defectes.
Si no ens moguéssim del sofà de casa potser la nostra visió de la ciutat seria la que ofereix la informació oficial que genera l’Ajuntament i la que divulga el sector optimista que hi sintonitza. Les bones notícies se succeeixen. Manresa és la referència mundial de la formació mèdica, és la capital dels rodatges cinematogràfics, i els seus carrers comercials estan a l’altura de la londinenca Oxford Street i la milanesa Montenapoleone –i ja veuràs quan el Guimerà sigui totalment de vianants: vindrà gent a comprar des de París. El proper objectiu ha de ser que la FUB atregui els estudiants europeus que Donald Trump està a punt d’expulsar de Harvard al crit de «mori la intel·ligència».
Llàstima de nucli antic, oi que sí? O de nucli vell, si volem deixar-nos d’eufemismes. Llàstima de persianes abaixades, finestres tapiades, buidors doloroses. És només un exemple, potser el més eloqüent, d’allò que a Manresa «necessita millorar», com es deia a les escoles en alguna de les mil reformes lèxiques del sistema educatiu. No cal que ens hi entretinguem, tothom que volta té els seus exemples.
Davant els forasters, a mort en defensa de la ciutat. Però entre nosaltres, sense pietat per assenyalar tot el que cal millorar tot «arremangant-se».