Salvador Illa s’ha preguntat al Parlament si va ser «un error» eliminar els peatges de les autopistes, i des de Manresa hem pensat: de quines autopistes? No pas de les nostres, les que fem servir per comunicar-nos amb la conurbació metropolitana, que continuen sent de pagament; amb descomptes diversos que poden ser totals en alguns trams i situacions, és veritat, però les cabines i les barreres són allà. Les autopistes de les que van aixecar els peatges són de l’Estat, i la nostra, la C-16, és de la Generalitat, igual que la carretera alternativa i col·lapsada, la C-55. Els qui paguen a la primera no per això deixen de pagar la segona amb els impostos que en financen el manteniment i la futura ampliació; aquesta és una de les grans injustícies del sistema i una de les raons per les que es reclamava la gratuïtat general.
Ara resulta que l’AP-7, la gran via que comunica les àrees més poblades de Catalunya, és un escenari continuat d’embussos, accidents i trams de paviment desmanegat. I se’n dona la culpa a l’aixecament dels peatges. Com si abans no es formessin caravanes a les hores punta i els caps de setmana del bon temps. Fem-nos la pregunta: si tornessin les barreres, quina seria la resposta dels camioners que ens fan tanta nosa? ¿Pagarien, i no hi hauríem guanyat res, o se n’anirien per carreteres secundàries? Esperem que no triessin la segona opció, perquè la revolta dels pobles afectats pel sobtat increment del trànsit pesat seria immediata.
Entre polítics, enginyers i opinadors en general, hi ha desenes de propostes en circulació. Una de molt comentada és la vinyeta, taxa anual que permetria usar les vies d’alta capacitat. Objecció: pagaria el mateix el que circula molt i el que circula poc. Per evitar-ho es proposa un sistema de lectors de matrícules per saber quants quilòmetres recorre cadascú, i facturar en proporció: peatges sense cabines. Ja ens explicaran el que decideixen, si és que arriben a alguna conclusió.
S’encari com s’encari, al final del debat sempre apareix una crisi de les infraestructures que compartim amb part d’Europa. Som més, ens movem més, i no invertim el necessari per atrapar la dinàmica de creixement. I a sobre, una part important d’usuaris de l’AP-7 són turistes que gaudeixen de franc del que paguem amb els nostres impostos: heus aquí un argument a favor del peatge, la vinyeta o el que sigui. Com en tantes coses, no hi ha res gratis: o la factura la paga qui genera la despesa, o la paguem entre tots. Així de senzill.
(Article publicat a Regió7 el 14/7/2026)