Ja són un tòpic els avis que es lleven d’hora i planten tovalloles i cadires a primera línia de la platja perquè la resta de la família no hagi de quedar-se deu files enrere quan arribi amb els para-sols, les neveres, els flotadors, les cremes i la mainada, fet que acostuma a succeir en hores que incompleixen el savi consell del dermatòleg Joan Ramon Garcés, segons el qual és molt mala idea exposar-se al sol quan la nostra ombra és més curta que la nostra altura. L’interès de la fórmula resideix en el fet que es pot aplicar qualsevol setmana de l’any: a l’hivern tota la jornada serà inofensiva, mentre que a l’estiu caldrà que ens tapem o ens amaguem una gran part de les hores de llum. La nostra ombra és tan o més llarga que la nostra altura quan el sol s’eleva menys de 45 graus sobre l’horitzó, i això passa durant tot el dia de finals de setembre a mitjans de març, mentre que la resta de l’any és més curta al centre del dia; més hores més com més a prop de sant Joan. Aquesta setmana, per exemple, el període de precaució va de les onze del matí a les cinc de la tarda, i de dotze a quatre els raigs ultraviolats fan festa major. Però és justament en aquest horari que les platges s’omplen de gom a gom, i no es pensin que tenir les onades a tocar fa que el sol cremi menys, sinó que més aviat la mica de fresca que envia l’aigua ens fa abaixar la guàrdia. De fet, alguna consciència tenim d’estar desafiant els avisos de la mare Natura quan ens afanyem a desplegar els para-sols damunt els nostres caps o a llogar tendals. No té gaire sentit triar les hores més assolellades justament per amagar-se’n; si aquesta és la idea, val més quedar-se a casa o plantar la gandula en una pineda i escoltar el rec-rec de les cigales –o les Quatre estacions de Vivaldi als auriculars. Entre els millors plaers de l’estiu a la costa hi ha el de ficar-se a la mar en calma quan tot just comença a clarejar i veure sortir el sol des d’aquesta posició. Nedar una estona, estirar-se després a la sorra per rebre els raigs encara inofensius, i marxar quan comença a arribar la marabunta. O al revés: anar-hi quan tothom en torna i gaudir del capvespre permetent que la mar infinita neutralitzi els efectes acumulats de l’escalfament global sobre el nostre cos en general i la pell en particular. Després ens podem quedar unes quantes hores a la platja solitària mentre la massa dels qui s’hi han escaldufat al migdia proven inútilment de dormir en la nit xafogosa.
(Article publicat a Regió7 el 6/8/2026)