En el moment de màxima intensitat de l’eclipsi fastuós, des de Manresa el sol estarà situat a 4,5 graus d’altura sobre l’horitzó. Això son tres dits amb el braç estirat. Per tant, qui vulgui gaudir de l’espectacle no només s’ha de procurar unes ulleres homologades per no deixar-hi la retina, sinó que ha de buscar un punt d’observació lliure d’obstacles en la direcció Oest-Nord-Oest. Un punt elevat, sense muntanyes ni edificis més alts al davant. Perquè els 4,5 graus no es calculen sobre l’horitzó realment visible sinó sobre l’horitzó imaginari d’una plana infinita; per entendre’ns, si en lloc d’una successió de turons, a l’Oest de Manresa hi hagués la mar salada.
He demanat propostes a un xat de ximpleria artificial i entre altres suggeriments m’ha dit de pujar a Collbaix. Els ho prometo. El que no m’ha explicat és com baixar després sense perill, tenint en compte que s’haurà fet de nit. Atès que la ruta forma part de l’Anella Verda, se m’acut que l’Ajuntament hi podria col·laborar amb un servei de guies. En tot cas, si us hi apunteu més us val portar llanternes o assegurar-vos que la del mòbil té prou potència (i bateria). No aneu sols i activeu el geolocalitzador. Però si no teniu ganes de fer cames, hi ha punts prou elevats, i amb vista oberta en la direcció que interessa, per la banda de la Balconada, on Vila-Closes i els seus amics pintors anaven a veure, valorar i aplaudir el capvespre.
Ara bé: i si aquell vespre està tapat? Aquesta és la gran pregunta i la gran angoixa per a milers de persones que han trobat en la fastuosa meravella mundial un entreteniment per omplir els dies pesats de l’Agost canicular. Si a sant Bartomeu li ve de gust enviar-nos núvols encara que haguem portat ous a santa Clara, o si qui ens fa la guitza és el mateix Zeus, «acumulador dels núvols» segons l’Odissea, els qui hagin fet un munt de quilòmetres per experimentar una «vivència irrepetible» es quedaran amb un pam de nas. Val més que resem a qui toca i no ofenguem a qui no toca.
L’estadística diu que un 12 d’agost el temps a Catalunya és habitualment assolellat, però la meteorologia és la ciència de les excepcions i els imprevistos. Les dades apunten a entre un 75 i un 80 per cent de probabilitat de visió neta i feliç de l’eclipsi, però fins el cent per cent hi ha un prou marge per a què una mica d’inquietud sigui legítima. Cal respondre des d’ara mateix la pregunta: si s’ennuvola, què farem? Destorb programat, disgust evitat.
(Article publicat el 9/8/2026)