Manresa és de cine, va com una moto, s’enlaira com un coet i és, en resum, la repanotxa en patinet. Llàstima que també sigui pobra. Perquè Manresa, benvolguts lectors, és pobra. No tant com qualsevol barri pobre del tercer món, però més que la mitjana catalana. Si la pobresa és un terme relatiu (se n’és en relació a un estàndard definit per l’entorn) Manresa ho és a Catalunya, ja que ocupa el lloc 807 de 948 municipis catalans en l’índex socioeconòmic territorial. I dins de la ciutat pobra, els barris pobres són els que estan pensant: l’Antic i el de Valldaura.
«Pobret i alegret» es titula una nadala tradicional que conté aquesta estrofa: «Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Jo passo la vida sense mals de cap. Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.» Doncs quan s’apropi Nadal es podria manresanitzar: «Soc pobre i no envejo la vida del ric, perquè el manresà és molt més ben parit». Però que els pobres passin la vida sense maldecaps, no m’ho empasso.
Rodalies s’enrojola - Han repintat de colors vermellosos la façana de l’estació del Nord de Manresa. És la d’Adif, on paren els trens de Renfe quan tenen a bé circular. La tria del color és ben lògica: amb el servei que presten s’han de posar necessàriament vermells de vergonya.
Tour - Dec ser aprensiu de mena, però quan veig una arribada de cursa ciclista com la d’ahir a la collada de Tosses, amb els corredors en fila índia per un passadís estret entre els aficionats que treien braços, pancartes i banderes, sempre pateixo perquè un excés d’entusiasme, o una empenta sense voler des de la fila del darrera, els faci anar tots per terra.
Dieta - La dieta mediterrània contribueix al benestar emocional, segons un estudi. Al preu que van les verdures, la fruita, el peix i l’oli d’oliva, el benestar material és el necessari punt de partida.
(Article publicat a Regió7 el 7/7/2026)