La doctrina catòlica estableix una llista dels set pecats capitals amb les set virtuts alternatives, que pot ser fàcilment acceptada com a guia de vida per persones allunyades de l’Església, excepte, potser, la que demana «contra luxúria, castedat», si s’entén com abstinència sexual absoluta. En canvi, trobaran raonable la resta de consells: contra supèrbia, humilitat; contra avarícia, generositat; contra ira, paciència; contra gola, temperança; contra enveja, caritat, i contra mandra, diligència. Si tothom es captingués d’aquestes maneres, la convivència seria una bassa d’oli, i si ho fessin els polítics, la millora per a tots seria considerable. No és el cas, naturalment, i només cal veure la política que patim. Si els vaga, poden entretenir-se a repassar els diaris d’aquests dies i anar aparellant els noms propis de les notícies amb els set pecats. Hi ha governants obsessionats pel seu ego? Tu diràs. N’hi ha que arrepleguen el que poden on poden? Menys dels que es diu però més dels que caldria. N’hi ha que s’encenen quan els contradiuen? Només cal parar l’orella. I que mai no en tenen prou? O que es posen malalts quan veuen com algú altre assoleix el que ells no abasten? Això sí: els mandrosos no fan carrera, perquè els avancen els diligents.
Tanmateix, no cal exagerar: encara que ens fixem més en els pecadors, existeix un gran munt de servidors públics modestos, generosos, pacients, respectuosos, temperats, caritatius i diligents. Sort n’hi ha; sense ells, tot seria un desastre.
Escamots racistes? - Una dona irada llança la cavalleria contra unes musulmanes que passen pel carrer, hi ha batussa, intervenen els guàrdies i un diari nacional dedica un reportatge a «Manresa la ciutat que intenta contenir el racisme al carrer». Per fer gruix, ressuscita la famosa baralla del Passeig, fa dos anys, que va engrescar les televisions espanyoles. Hi ha escamots de racistes manresans linxant immigrants al carrer? Jo no els he vist. Potser badava.
Català a l’aula - La proposta d’organitzar les aules escolars segons la llengua dels alumnes, se suposa que per protegir el català, implica que n’hi hagi algunes o moltes on només el mestre parli català... si el deixen. I rima amb la idea d’estructurar tot l’ensenyament obligatori en dues línies separades per l’idioma. Si llavors resulta que la línia en castellà és la més nombrosa, què farem?
(Article publicat a Regió7 el 23/6/2025)