Aquest estiu canviaran les 803 butaques del teatre Kursaal de Manresa, que ja tenen dues dècades de vida. L’operació costarà uns sis-cents euros per seient i no consta que hagi de comportar cap reducció d’aforament, a diferència d’altres renovacions més radicals que s’ha viscut als teatres manresans. Tal i com s’explica al documental «De la sala Loyola al teatre Kursaal», on Joan Morros i Ramon Fontdevila fan memòria d’un trajecte de quaranta-cinc anys, un motiu de fricció en les tenses relacions entre l’entitat Tabola, que programava espectacles a la sala Ciutat (nom del Loyola municipalitzat), i l’Ajuntament de l’alcalde Joan Cornet, va arribar quan aquest va dir-los que posar al dia la sala que grinyolava (literalment) obligaria a reduir l’aforament a la meitat. La notícia no va agradar, però el cert és que els teatres tendeixen a encongir-se quan es posen al dia en comoditat i seguretat. El Kursaal tenia dues mil butaques en la seva estrena l’any 1927, una Guia de Teatres del 1986 n’hi adjudicava 1.522 (mil a la platea), i ara en compta vuit-centes (cinc-centes a la platea). El teatre Conservatori havia arribat a les 848 localitats després de la reforma del 1956, quan es va enfonsar el nivell de la platea per eixamplar-la sota les llotges, i ara n’ofereix 429, amb tres pisos tancats. A banda de les qüestions de seguretat, el cert és que encoixinar seients implica més distància entre files, i els catalans ens hem fet més gruixuts amb el pas dels anys i la bona alimentació, de manera que reclamem butaques més amples que al 1927 o fins i tot que al 1956.
A la foto, un concert al Kursaal dels primers anys.