Hi ha rates perquè hi ha massa porcs.
En una àrea de contenidors de Manresa han aparegut rates. Els veïns es queixen, l’Ajuntament diu que ja porten quatre actuacions de desratització, i que si cal n’hi hauran més, però els rosegadors tornen. I tornen –en això coincideixen veïns i autoritats– perquè troben menjar. I troben menjar perquè n’hi ha per terra, en bosses que haurien de ser dins els contenidors però algú les ha deixat a fora.
Per això dic que hi ha rates perquè hi ha porcs. Amb aquest nom em refereixo als convençuts que algú altre netejarà la seva porqueria i els és igual si les seves accions causen problemes als altres ciutadans. Problemes i costos econòmics, perquè la porqueria per terra encareix la factura del servei de neteja, pagada amb els nostres impostos.
I dic que n’hi ha massa perquè un de sol ja seria un nombre excessiu.
Per desgràcia, n’hi ha a pertot arreu. Vas pel carrer i el trobes amb matalassos grocs de pixum abandonats a la vorera: ja se l’enduran els de la neteja! Parles amb amics i t’expliquen que al seu bloc que pisos n’hi ha que llancen porqueria pel celobert, com si fos un pou sense fons. Vas a estirar les cames per un camí de terra i has d’esquivar caques de gos. Els amos galtes són una minoria, però el regal del seu quisso s’està allà uns quants dies i s’acumula amb els altres. Ara mateix hi ha tants gossos que un percentatge mínim ja constitueix una certa quantitat.
Tornant al principi: contra rates i altres plagues, ciutadania neta sense excepcions. Com diu la dita popular, prou antiga i escampada, «no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta».