Preguntem-nos com arribarem, si hi arribem, als famosos deu milions. O també podem formular-ho al revés, girant l’oració per passiva: Podem evitar-ho?
Mentre trobin feina, vindran. Per mal pagada que estigui, en trauran més que al seu país. I si no, tampoc no tornaran, per vergonya. Què farem per impedir-los venir? Posar controls a les fronteres amb Aragó i el País Valencià? Amb quina base legal, si l’estrangeria és una competència exclusiva de l’Estat?
Junts reclama el traspàs de les competències en immigració. No hi ha cap possibilitat que cap govern cedeixi a cap autonomia la clau d’obrir o tancar la porta als estrangers. Informes d’arrelament per tenir els papers de residència? Els empresaris que els lloguen els signaran tots els certificats que vulguin. La patronal pressionarà perquè l’administració es deixi de punyetes. Ja ho han dit, del dret i del revés: «els necessitem».
Els necessiten per a un model productiu de molta ma d’obra mal pagada, que és el que tenim, dels escorxadors al turisme de baix cost passant pels hivernacles i els repartidors en patinet. Podem contractar en origen, legalitzar només amb feina emparaulada; no per això deixaran de venir. Serà més endreçat, però serà.
El dia que deixi d’haver-hi feina es correrà la brama i deixaran de venir, però els que ja hi són no marxaran així com així. Es crearà una situació francament delicada. Aquesta és una bona raó (una més) per desconfiar dels deu milions.
Ens ho podem preguntar d’una altra manera: què caldria perquè els deu milions no fossin un problema? Una resposta possible: que tothom, inclosos els que arriben, es guanyi prou bé la vida perquè els seus impostos i cotitzacions financin l’increment dels serveis que caldrà per no col·lapsar. Si venen i no contribueixen, desastre. Si venen i contribueixen amb un esforç de veritable valor afegit, benefici per a tothom: per a la despesa pública i per a la riquesa general del país.
I així tornem on érem: a la necessitat de canviar el model econòmic de molta gent cobrant poc per un altre amb bons sous. Però qui treu profit de l’actual no té cap incentiu per canviar-lo.
(Article publicat a Regió7 el 27/8/2026)