dilluns, 1 de juny del 2026

Sánchez està kaput perquè estem emprenyats

Si et diuen que l’economia del teu país va com un coet però la teva, la dels teus familiars, la dels teus veïns i amics, no aconsegueix remuntar el vol i més aviat la cobreix una ombra d’incertesa, si t’adones d’aquesta contradicció, t’emprenyes. I com més escoltes com govern canta la cançoneta del PIB estratosfèric, més enorme és la indignació que t’encén. Pedro Sánchez i la seva cort d’aduladors i justificadors ha estat repetint sense descans el mantra que la fortalesa de l’economia derrotarà la coalició de processos judicials que assetja la ciutadella socialista des de totes les bandes i ja truca la porta de la muralla. «Tranquils, que a la gent l’interessen les coses de menjar!», és el missatge que pretén asserenar a les bases atabalades. Si, senyor, i tant que ens interessen les coses de menjar; el problema és que no van bé. Al menys, no les que han de posar el plat a taula de la majoria de famílies. A les llars no es respira la sensació de formar part del paradís i, a més a més, el demà es veu amb incertesa; especialment el dels fills: potser per això la natalitat va de capa caiguda. Que no es flagel·li massa el govern: a tota Europa passa si fa no fa. El malhumor de la demos sobirana va expulsar la socialdemocràcia d’un gran nombre de governs europeus i aviat expulsarà els conservadors a benefici de la ultradreta; el procés espanyol encara és a la primera part, però tot arribarà. A Sánchez li ensenya el polze cap avall un nombre tant gran d’espanyols que l’excusa per executar-lo serà el de menys.

Aprenentatge - Els alumnes dels instituts i escoles públics de Catalunya estan rebent una assignatura no prevista als currículums emanats de la conselleria: «Formes i accions de lluita reivindicativa al carrer». Els seus professors els ho ensenyen de la manera més pedagògica: amb l’exemple. Quan siguin grans, aquests vailets d’avui estaran degudament preparats per convertir les seves justes exigències en un soroll eixordador.

Lluny de BCN - Només per portar la contrària: si el tren de Manresa a Barcelona continua sent una tortuga, potser el Bages es lliurarà de l’escalada de preus de l’habitatge que suposa estar a prop de la capital. Com va recordar l’alcalde Aloy, avui la distància no es mesura en quilòmetres sinó en temps de viatge.

Montserrat - Amb Joan Pau II va arribar el diluvi. Què portarà Lleó XIV?

(Publicat a Regió7 el 30/5/2026)