Els
admirables paisatges de les sèries angleses rodades al Yorkshire,
amb els suaus turons de camps delimitats per files d’arbres, són
qualsevol cosa excepte naturals. Igual com els de les fotografies que
ens conviden a la Toscana, posem per cas. Són obra de segles de
desforestació i substitució d’espècies practicada pels éssers
humans en benefici de l’agricultura i la ramaderia, és a dir, de
la subsistència. De petit vaig conèixer un avi que, en la seva
joventut, havia anat a arrencar garrics a l’altiplà segarrenc;
feien grans esclarides d’arbustos per convertir garrigues naturals
en esteses artificials de blat i d’ordi. Això ha estat així des
de fa una desena de milers d’anys, des que els nostres avantpassats
van domesticar animals i plantes en lloc de limitar-se a caçar-los i
recollir-les. Sense aquests canvis a Catalunya no seriem vuit milions
sinó vuit mil a tot estirar. Però el procés s’ha aturat. Les
meravelles de la tecnologia, la indústria i la globalització dels
mercats han fet que abandonéssim camps i feixes en benefici del
retorn desordenat d’un bosc, per cert, altament combustible. I en
el marc d’aquesta regressió també ha tornat el llop, reintroduït
pels nostres governants, absurdament enyoradissos d’un paradís
natural en el que es moririen de gana. Però vet aquí que els llops
maten ovelles i els pagesos en comencen a estar tips. A la natura
salvatge del paradís mai viscut no hi ha ramats d’ovelles i el
llop menja conills i senglars, però a la ruralitat catalana troben
els xais ben a l’abast i, a més a més, s’hi han acostumat,
vencent la seva por als humans. Ben mirat, no els hi podem retreure:
estan convençuts de fer l’establert en el pacte amb sant Francesc
d’Assís. Aquest, en el famós episodi del «germà llop», va
aconseguir que la fera que atemoria el poble de Gubbio deixés
d’atacar animals i persones a canvi que els habitants
l’alimentessin de franc. Però els ramaders catalans no en saben
res, d’aquell pacte llegendari. Per a ells, la cosa és clara: fa
uns anys no hi havia llops i ara n’hi torna a haver per culpa del
Govern. Per què? Hi ha una mena de dèria per revertir la
transformació de la natura que ha eliminat espècies; un enyor
d’equilibris propis d’una altre context. El prestigiós
naturalista Martí Boada li ho diu molt clar a Enric Badia en el
Regió7 d’ahir: «el que ve al darrere és un retorn al
paleolític». I afegeix: «personalment estic a favor d’un
territori humanament viu i actiu». Li compro.
(Article publicat a Regió7 el 25/8/2026)